A l’entrada anterior es va presentar una estimació de quin hauria de ser un salari mínim de referència (SMR) tenint en compte el context salarial de l’economia catalana i les recomanacions d’institucions a nivell internacional o europeu. Amb les últimes dades disponibles, prenent el salari mitjà com a referència la quantia de l’SMR hauria de ser de 1.239,5 € mensuals a 14 pagues (17.352,8 € anuals) per a un treballador a temps complet que treballi tots els dies , mentre que si es fa servir la mediana salarial la quantia seria de 1.060,1 € mensuals (14.841,5 € anuals).
A continuació es presenta la incidència directa potencial de l’SMR per a les dues quantitats proposades. La incidència directa ens indica les persones treballadores que estarien cobrant l’SMR o menys. S’ha considerat que la persona està afectada directament per l’SMR quan el seu salari es troba a un nivell equivalent o inferior a l’SMR més un marge del 2,5 %. Com les dades salarials i de temps de treball utilitzades per a l’anàlisi són del 2018 i l’SMR entraria en vigor en anys posteriors, es considera que la incidència directa estimada és potencial, ja que s’espera que els salaris i la distribució del temps de treball canviïn.
Si l’expectativa pels anys vinents és que els salaris creixin (així es preveu, sobretot en uns anys en què l’SMI estatal ha crescut de manera considerable), la incidència directa potencial estimada serà un valor màxim. En qualsevol cas, el que és rellevant és analitzar les diferències entre col·lectius.
Les dades utilitzades són de l’any 2018 i provenen de la Mostra contínua de vides laborals (MCVL) de la Seguretat Social. L’anàlisi s’ha realitzat pel conjunt de persones assalariades del Règim General de la Seguretat Social a Catalunya, i s’ha exclòs del càlcul el personal funcionari o amb contractes de pràctiques o formació. Tampoc s’han tingut en compte els treballadors de la llar.
Primer convé analitzar la incidència amb l’SMI actual. Amb dades de la MCVL del 2018 i l’SMI d’aquell any s’estima una incidència directa del 0,92%. Amb la mateixa base de dades, però amb l’SMI del 2019, s’estima una incidència directa potencial del 6,27 %. Tradicionalment la incidència directa de l’SMI estatal ha estat molt baixa comparada amb altres països.
Amb les noves quantitats proposades la incidència directa potencial de l’SMR augmentaria fins el 16,0 % prenent la mediana salarial com a referència, i fins el 31,0 % si es fa servir el salari mitjà. Les dones treballadores són les que presenten una incidència més elevada, de fins el 19,7 % o el 38,2 % segons la referència. La incidència en els homes és menor (12,7 % o 24,4 % respectivament). Aquest fet denota la sobrerepresentació de les dones en les feines amb remuneracions més baixes.
Les persones més joves són les que presenten una incidència més elevada. No és d’estranyar ja que molts d’ells són nous entrants en el mercat de treball, i a més en molts casos els llocs de feina són més precaris. Així, la incidència que presenten els menors de 30 anys està força per sobre de la mitjana.
Com s’ha comentat, la incidència d’aquelles persones que varen accedir per primer cop al mercat de treball el 2018 és força més alta, del 37,4 % o del 58,3 % segons la referència. Les persones amb jornades a temps parcial també presenten una incidència superior a la mitjana, que indicaria que aquestes ocupacions tenen, en general, menor remuneració.
Els grups de cotització que presenten una incidència més alta són els dels subalterns, els dels oficials de tercera i especialistes, els dels auxiliars administratius i els de les persones treballadores sense qualificació professional.
La incidència directa potencial varia molt entre sectors. Així, les branques d’activitat amb una incidència més elevada són el sector primari, l’epígraf “Altres serveis” (que inclou les activitats associatives, la reparació d’ordinadors i articles d’ús personal i altres serveis personals), les activitats administratives i auxiliars, les activitats artístiques i d’entreteniment, les activitats immobiliàries, i el comerç i la reparació de vehicles.
Per acabar, l’anàlisi territorial mostra que la província de Lleida és la que presenta una incidència directa potencial més alta amb un 47,0% o un 23,5% segons la quantia de l’SMR. Les províncies de Girona i Tarragona la segueixen de lluny, mentre que Barcelona és l’única província que mostra una incidència per sota la mitjana. Això reflecteix les diferències territorials en l’aspecte retributiu.
A l’informe “El salari mínim de referència català: estimació i incidència potencial” podeu trobar una anàlisi ampliada de les dades presentades. A la propera entrada al blog es presentarà la mateixa anàlisi però des d’una perspectiva de gènere.