Institucions arreu del món mostren la seva preocupació per l’impacte específic que la crisi de la COVID-19 té sobre les dones. El mes d’abril les Nacions Unides va publicar un document sobre com abordar els efectes d’aquesta pandèmia en termes de gènere. Dos mesos més tard, el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda va estudiar com afectava el confinament per la COVID-19 en funció del gènere (podeu veure la publicació aquí). L’estudi analitzava l’impacte del confinament per gènere en tres àrees: el mercat laboral, la situació econòmica de les llars i, en tercer lloc, els efectes en la conciliació laboral, familiar i personal.

Pel que fa al mercat laboral, en el document s’analitzava l’afectació per sectors d’activitat a curt termini mitjançant dades d’afiliacions i d’ERTO. Aquestes dades ens permetien conèixer l’impacte per sectors i per gènere. Les conclusions no assenyalaven un impacte específic per gènere, és a dir, els sectors més afectats no eren ni predominantment femenins ni masculins i, si ho eren, a nivell global es compensaven els uns amb els altres.

A banda d’això, convé destacar el paper de tres sectors clarament feminitzats:

• Activitats sanitàries (73,9 % d’afiliades dones): Es tracta d’un sector molt feminitzat que ha patit un alt percentatge de contagis.
• Serveis socials amb allotjament (84,3 % d’afiliades dones): inclouen, entre altres, les activitats de serveis socials amb allotjament a persones grans i persones amb discapacitat física. Durant la primera onada de la pandèmia aquest sector va ser cabdal i es va veure molt poc afectat en termes d’ERTO.
• Tasques domèstiques: és un sector clarament feminitzat que, tot i no reflectir-se en les estadístiques oficials, ha patit un fort impacte. La neteja de les llars, i la cura de nens i de persones grans als seus domicilis són feines que en gran mesura operen en el marc de l’economia submergida, i són feines que van quedar suspeses durant el confinament, sense comptar amb cap assegurança.

Sobre la situació laboral de les persones durant el confinament, a partir d’una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) a 15.000 persones es va poder determinar que en el curt termini, la pèrdua de feina havia afectat més a les dones, i que entre aquelles persones que havien conservat el seu lloc de treball, en el cas dels homes, eren més els que seguien assistint de manera presencial als seus llocs de treball, mentre que en el cas de les dones, eren més les que treballaven des de casa:

El teletreball ha estat un dels protagonistes de la crisi, i es podria convertir en un autèntic catalitzador per a canvis socials importants. Durant el confinament, FUNCAS va portar a terme una enquesta estructurada en sis onades, en què preguntava sobre aspectes relacionats amb les condicions de treball i les formes de vida sota l’estat d’alarma. Les conclusions sobre el teletreball i el gènere a què arriben les enquestes de FUNCAS coincideixen amb les del CEO: durant el confinament, la modalitat de teletreball va estar més estesa entre les dones (51,4 % segons l’enquesta del CEO) que entre els homes (49,9 %).

Malauradament, les dones no només es van quedar més a casa teletreballant sinó que també s’observa, en totes les edicions de l’enquesta de FUNCAS, que eren les dones en major nombre les que s’estaven a casa sense treball remunerat.

En la propera entrada del blog es tractaran els altres dos àmbits de l’estudi elaborat pel Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda.