El dia 15 d’octubre es va publicar en aquest blog un resum d’algunes de les conclusions del document que el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda va publicar per conèixer com afectava el confinament per la COVID-19 en funció del gènere (el podeu consultar aquí).
Aquella entrada es va centrar en el mercat laboral. L’estudi, però, abordava dos aspectes més: la situació econòmica de les llars i els efectes del confinament en la conciliació laboral, familiar i personal.
En primer lloc, els efectes de la crisi sanitària en les economies domèstiques són notables i tenen un clar impacte de gènere. Segons l’enquesta que va portar a terme el CEO la segona setmana del mes d’abril, el 45,2 % de les dones entrevistades responien que s’havien reduït els ingressos a la seva llar, mentre que aquest percentatge per als homes era del 37,0 %. A més a més, un 10,7 % de les dones enquestades declaraven que durant l’últim mes, la seva situació econòmica havia empitjorat molt (un percentatge lleugerament superior al dels homes (8,6 %). Aquestes xifres concorden amb el fet que entre els enquestats que declaraven estar en situació d’ERTO, el percentatge de dones era més elevat (15,8 % dones enfront 14,1 % homes) i també era més elevat el percentatge de dones que havien estat acomiadades (3,3 % enfront del 2,8 %).
D’altra banda, el treball presentat pel departament de la VEH també tractava sobre el repartiment de les tasques de la llar durant el confinament. En aquest sentit, es feia referència a un estudi de Farré i González (2020) que mostrava que, en mitjana, el 61 % de les tasques domèstiques i de cura les duien a terme les dones, mentre que el 39 % les feien els homes.
Altres aspectes molt vinculats al gènere i amb un impacte molt gran derivat del confinament durant la primera onada de la COVID van ser els efectes en les llars monoparentals, al capdavant de les quals hi ha majoritàriament dones, i també la violència domèstica, una realitat que va quedar invisibilitzada i que va deixar a moltes dones tancades a casa amb els seus agressors.
El document proposava recomanacions per limitar l’impacte desproporcionat de la pandèmia sobre les dones, entre les quals es podien destacar unes mesures de protecció social i suplement d’ingressos que haurien de considerar amb especial atenció a les mares soles amb fills i les dones maltractades; un impuls al teletreball; la necessitat de regularitzar la situació administrativa de les treballadores de la llar (juntament amb la d’altres persones migrades) per poder garantir els seus drets laborals i socials, i finalment, facilitar l’adaptació de la jornada, la flexibilitat horària i les jornades laborals més compactades.