Els darrers anys es constata una tendència a la moderació en l’evolució dels índexs de preus. Fins ara, la contenció de la demanda i dels salaris eren alguns factors que explicaven, principalment, aquesta moderació. Però a partir del mes de març de 2020, amb l’arribada brusca de la crisi sanitària, la tendència s’accentua. A Catalunya, la inflació interanual d’aquell mes va ser del 0,0 %, i a partir d’aleshores les variacions de preus van entrar en terreny negatiu. A l’octubre es va assolir un mínim: -1,1 %.
Més d’un lector o lectora pensarà que la seva butxaca no ha notat en absolut aquesta reducció de preus i fins i tot tindrà la sensació que, amb els mateixos ingressos que tenia abans, la seva capacitat de compra s’ha reduït. Aquesta percepció és justificable. De fet, alguns estudis indiquen que la xifra oficial d’inflació podria estar infravalorada, sobretot en els primers mesos de la pandèmia. Això té implicacions: si l’any vinent els salaris i alguns preus públics s’ajusten segons l’IPC, les butxaques dels consumidors es veurien afectades de manera injusta.
Diversos estudis (FMI 2020 i Cavallo 2020) apunten a que l’explicació es troba en els nous patrons de consum a què va obligar el confinament de la primera part de la crisi i també les restriccions posteriors. Aquests patrons no estan representats correctament a la cistella de consum de l’IPC, i han portat a que productes poc consumits durant la crisi, basats en l’energia i amb un pes elevat dins de la cistella de consum, hagin baixat de preu, mentre que d’altres productes molt consumits però amb un pes relatiu més reduït, com els aliments, en canvi, s’hagin encarit i això hagi tingut un impacte sobre l’IPC menor a l’esperat.
Per saber exactament a quin cost de la vida havien de fer front els consumidors durant la crisi sanitària, l’estudi de Cavallo va calcular una cistella de consum a partir dels pagaments registrats amb targetes de crèdit i de dèbit als Estats Units. A partir d’aquesta font, l’investigador va troba que la despesa en energia i en transport havia baixat (els seus preus també ho van fer). Com que aquests productes tenen una ponderació molt elevada dins de la cistella de consum, l’abaratiment del transport va estar sobreestimat perquè, de fet, les butxaques dels consumidors ho van notar molt poc. Pel que fa als aliments, l’efecte va ser invers: compten amb una ponderació relativament menor, però va ser el capítol de despesa més important per les famílies durant el confinament i, a més a més, va ser el que més es va encarir.
Aquesta subestimació en l’evolució dels preus també es va trobar en 16 dels 18 països que va estudiar Cavallo. Les dades que ofereix l’Institut Nacional d’Estadística, INE, suggereixen que podria existir un fenomen similar a Catalunya. Malgrat no disposar d’una cistella de consum com la dissenyada per Cavallo, sí que podem observar que la tendència de fons és la mateixa, tal i com es pot veure en el gràfic:
El que s’observa en aquest gràfic és el següent: amb les barres vermelles es representa la ponderació dels diferents grups de productes que integren l’IPC en tant per mil. Els punts representen la taxa de creixement interanual de l’IPC del mes d’abril, quan la realitat del confinament va determinar en major mesura els canvis en els patrons de despesa. Així doncs, es pot veure que els dos grups on les oscil·lacions en el preu de l’energia són més determinants (habitatge i transport) són els que tenen una ponderació més elevada en termes agregats (293 per mil entre els dos grups) i també són els que més es van abaratir (-5,7 % i -7,4 % respectivament). Per contra, el grup que més es va encarir va ser el dels aliments (3,9 %), però pesa menys a la cistella de consum que l’energia en el seu conjunt (195 per mil).
Un comentari a banda mereix el grup dels restaurants i els hotels. Tal i com s’indica a la nota metodològica de l’IPC l’INE, redactada específicament per l’INE per a la crisi de la COVID-19, durant part de la crisi no ha estat possible registrar els preus dels restaurants i dels hotels, perquè han estat tancats. La solució a aquest fet va ser reportar els mateixos preus que hi havia durant els mesos previs, per tal de que no alteressin en excés l’evolució de l’IPC. Per tant, malgrat que en el gràfic hi ha indicada una inflació del 2,1 % en aquest grup, a la pràctica l’impacte en els preus el mes d’abril va ser gairebé nul, tot i que la ponderació d’aquest grup és la quarta més important (la tercera si es consideren els dos grups “energètics” com un conjunt).
Per tant, serà necessari trobar un equilibri entre una solució que aporti continuïtat a la sèrie de preus de què disposem actualment –és la solució a la qual ha optat l’INE, d’acord amb les indicacions d’Eurostat-, i una solució que mostri de manera clara quina ha estat la incidència en els preus dels productes més consumits durant la crisi. L’INE ha publicat un llistat de variacions de preus de determinats béns i serveis que anomena “béns COVID” i “serveis COVID”, però aquestes variacions de preus no poden ser enllaçades amb les sèries anteriors. En qualsevol cas, és important tenir en compte que els canvis en els patrons de consum i els pesos utilitzats per calcular l’IPC, afecten la precisió de l’IPC, que al seu torn, serveix per indexar variables com els salaris o els lloguers.