La digitalització de l’economia i les contínues innovacions tecnològiques estan canviant la manera de consumir i de pagar dels ciutadans, així com la manera en la que les empreses produeixen i venen béns i serveis. L’efectiu representa cada vegada una part menor de les transaccions. Segons dades del Banc Central Europeu (BCE), l’ús d’efectiu mesurat pel volum de transaccions va caure del 79 % el 2016 al 73 % el 2019. Pel que fa al valor de les transaccions, la caiguda va ser del 54 % al 48 % en el mateix període. Per tant, tot i que els pagaments mitjançant diners en efectiu encara predominen, la creixent expansió dels pagaments electrònics immediats és una realitat.

En aquest context, bancs centrals d’arreu del món ja estan investigant la creació del que es coneix com monedes digitals de bancs centrals (CBDC en anglès). Així, segons una enquesta del Banc de Pagaments Internacionals, el nombre de bancs centrals que és probable que emetin una CBDC per a ús general a mig termini (entre un i sis anys) es va duplicar entre el 2018 i 2019, fins arribar al 20 % (d’un total de 63 bancs enquestats). De fet, hi ha bancs centrals com els de Suècia, Uruguai o la Xina que ja han impulsat projectes pilot; i la Reserva Federal dels EUA està investigant les possibles implicacions de les monedes digitals i de les CBDC.  En el cas de la zona euro, el BCE també està estudiant la possible emissió d’un euro digital, que seria diner del banc central en format electrònic, accessible per a tots els ciutadans i empreses, i que complementaria el diner en efectiu. Això possiblement permetria a ciutadans i empreses obrir un compte bancari directament al banc central, sense intermediaris, i  el seu ús seria molt semblant al que es fa d’un compte corrent. De moment s’està fent treball preparatori i, cap a mitjans del 2021, l’autoritat monetària de la zona euro, l’Eurosistema, decidirà si el projecte de l’euro digital es duu a terme.

Més enllà de facilitar els pagaments, l’euro digital serviria per reduir la dependència dels instruments i tecnologies de pagament estrangers, com podria ser l’emissió de diner digital per part d’un banc central estranger o per part de proveïdors privats ­(per exemple, el projecte Libra liderat per Facebook). La dependència excessiva de mitjans de pagament no denominats en euros pot comportar riscos en la transmissió de la política monetària de la zona euro, així com riscos associats a la tinença de dades crítiques o problemes per a la traçabilitat en la lluita contra el blanqueig de capitals i l’evasió fiscal. A més, si la major part dels dipòsits es denominen en actius digitals estrangers, amb vincles febles amb l’euro, la sobirania monetària i financera europea es podria debilitar. L’Eurosistema ha d’assegurar que les noves solucions de pagament digital beneficiïn als consumidors europeus, alhora que preserva la sobirania monetària i financera europea.

L’euro digital també disminuiria el risc de concentració excessiva en el mercat dels proveïdors de serveis de pagament. Per exemple, Paypal domina els pagaments en línia, i Visa i Mastercard dominen les transaccions de pagaments amb targetes. Així, l’euro digital augmentaria la competència en l’oferta de serveis de pagament i facilitaria que els pagaments fossin més simples, eficients i assequibles.

D’altra banda, l’emissió de l’euro digital podria servir per reforçar la transmissió de la política monetària. En aquest cas, l’euro digital s’hauria de remunerar a un(s) tipus d’interès que el banc central pogués modificar en funció de l’evolució de l’economia. D’aquesta manera, es podria exercir una influència directa sobre les decisions de consum i d’inversió del sector no financer. No obstant, es necessita més recerca per determinar l’impacte real d’aquest mecanisme.

Val a dir que la introducció de l’euro digital també comporta una sèrie de reptes. En primer lloc, hi ha reptes tècnics, relacionats amb els riscos cibernètics i l’aplicació de les tecnologies de la informació. També cal tenir en compte les limitacions legals, com els canvis legislatius que s’haurien d’introduir o el dret a la privacitat, així com els reptes polítics, ja que el BCE s’estaria desviant de la seva missió específica que és mantenir l’estabilitat de preus. Finalment, cal tenir en compte que, si una quantitat significativa de dipòsits bancaris es converteixen a l’euro digital, el paper que té el sector bancari finançant l’economia es veuria alterat, la qual cosa afectaria a la implementació de la política monetària del BCE i a l’estabilitat financera. Tot i que encara no s’ha concretat com seria el disseny de l’euro digital, aquest haurà de tenir en compte tots els reptes associats.

Per a informació més detallada, es pot consultar l’informe sobre l’euro digital del BCE

Referències:

EUROPEAN CENTRAL BANK. « Study on the payment attitudes of consumers in the euro area (SPACE)». 2020