Sovint sentim a dir que la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és un element fonamental per al desenvolupament i la competitivitat d’una economia. En aquesta entrada analitzem des d’una perspectiva internacional comparada l’esforç inversor que es fa a Catalunya en aquest àmbit. A més, mostrem quins agents realitzen aquesta despesa per mirar d’explicar què ens allunya dels estàndards internacionals en despesa en R+D.
Catalunya inverteix en R+D l’1,52 % del seu PIB, segons les dades més recents, del 2019, publicades per l’INE. Aquest volum de despesa és el quart més elevat de l’Estat (que de mitjana hi destina l’1,25 % del PIB segons l’INE i l’1,14 % segons l’Eurostat). Tanmateix, la despesa en R+D a Catalunya està per sota de la mitjana de la UE-28 (2,13 %, segons l’Eurostat).
Si retrocedim un any, les dades del 2018 de l’INE i l’Eurostat són homogènies. Això ens permet analitzar millor la situació relativa de Catalunya. Així, observem que Catalunya (amb una despesa en R+D de l’1,54 % del PIB) gasta menys que la mitjana europea (2,11 % a la UE-28). Però, a què és degut el menor esforç inversor de Catalunya? Si ens fixem en els sectors que realitzen aquesta inversió a Catalunya, comprovem el següent:
- L’Administració pública inverteix tant o més que a la majoria d’Estats europeus. A Catalunya, la despesa de l’Administració pública suposa el 0,28 % del PIB, el mateix nivell que la zona euro, i per sobre de la Unió Europea (0,23 %). De fet, Catalunya presenta la quarta xifra més elevada entre els estats europeus el 2018.
- En canvi, la inversió en R+D de les empreses (equivalent a un 0,94 % del PIB català) és mig punt menor que la de la zona euro (1,47 %) i que la de la Unió Europea (1,41%).
- El sector de ‘’educació superior a Catalunya també inverteix menys en R+D que la mitjana de països europeus, però el diferencial és menor que en el cas del sector empresarial. Concretament, el 2018, va invertir dues dècimes menys del PIB que la zona euro i la UE-28 (0,46 %).
Si mirem les dades de l’OCDE, observem que Catalunya es troba a força distància d’Alemanya, de la Xina o els Estats Units, tots ells països capdavanters en recerca. En totes aquestes economies, l’esforç sobre el PIB s’ha mantingut força estable els últims anys. Si ens fixem en qui realitza la despesa, veiem que Catalunya és on l’Administració pública representa un percentatge més elevat del total invertit en R+D: 18,9 % a Catalunya, 17,4 % a Espanya, 15,4 % a la Xina, 13,7 % a Alemanya i 9,9 % als EUA.
Si comparem aquestes xifres amb la despesa en R+D de territoris amb un nivell de desenvolupament o progrés social similar al de Catalunya, veiem que el nivell sobre el PIB és relativament reduït. En aquest cas, la principal discrepància també s’observa amb l’esforç en R+D empresarial mentre que l’Administració pública fa un esforç relativament elevat.
Un dels objectius finals de la despesa en R+D és la innovació. El 2019 es va publicar el Regional Innovation Scoreboard (RIS), que analitza la situació innovadora de les regions europees (vegeu una entrada al blog relacionada). D’aquesta publicació se’n poden treure algunes idees a tenir en compte. Catalunya ocupa la posició 140 de les 238 regions analitzades, la segona més alta de l’Estat. Cal apuntar que la situació innovadora de les regions depèn en part del context estatal i, en aquest sentit, Espanya no està ben posicionada en el rànquing. Segons el RIS, la distància de Catalunya en relació amb Europa s’ha mantingut força estable en el temps, malgrat una millora progressiva dels indicadors. El RIS constata que la inversió pública en R+D a Catalunya és similar a la mitjana europea, mentre que la inversió privada és relativament baixa. També s’ha de tenir en compte que, en termes generals, la innovació no lligada a l’R+D (com ara la compra de maquinària avançada, llicències, patents i canvis menors en productes o processos) és baixa a Catalunya. Finalment, cal fer menció a la posició relativament desfavorable de Catalunya pel que fa a la innovació de les pimes, que és especialment rellevant tenint en compte el pes que aquestes empreses tenen en el teixit econòmic català.
Amb l’objectiu d’impulsar l’R+D a Catalunya, el 2019 es va signar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), que establia l’objectiu d’assolir un esforç inversor en R+D del 2,12 % el 2024. Aquest nivell d’R+D sobre el PIB es pretén assolir amb un increment de la despesa pública (que passi del 0,58% al 0,75%) i amb un augment de la despesa privada (del 0,94% a l’1,37%). Cal tenir en compte que a Catalunya la despesa en R+D de l’educació superior és bàsicament pública. En qualsevol cas, i a la vista de les dades, el major augment de la inversió en R+D a Catalunya sembla que ha de venir sobretot de les empreses, i en segon lloc de l’educació superior.