En l’actual context, la diversificació i solidesa de la demanda exterior de béns de l’economia catalana pot ser un factor que suavitzi l’impacte negatiu de la crisi sanitària i que pot ajudar a encarar una eventual recuperació amb solidesa. La crisi financera global va suposar un canvi estructural en la demanda externa de Catalunya, històricament deficitària amb l’estranger, fet que era compensat àmpliament amb el comerç amb la resta de l’Estat espanyol. La sortida de la crisi financera es va basar en l’enfocament a l’estranger i els guanys tant de marge intensiu (volum exportat) com extensiu (nombre d’empreses exportadores). Això va fer que el saldo exterior, d’acord amb les dades dels comptes econòmics de Catalunya, guanyés 10 punts de PIB entre 2007 i 2014 passant del 3,6 % al 13,6 %. Aquest superàvit ha suposat una de les principals potencialitats de Catalunya en els darrers anys, permetent una posició financera sanejada enfront l’exterior. Per tal de recuperar el creixement econòmic quan el context sanitari sigui favorable, cal mantenir l’orientació exportadora i recuperar els nivells de comerç internacional.
Situació el 2019
Durant el 2019 el saldo d’intercanvis totals de Catalunya amb l’exterior va ser de 34.143 milions d’euros, un saldo positiu equivalent al 13,6 % del PIB. D’aquest percentatge, 8,1 punts percentuals corresponen al comerç amb l’estranger i 5,5 punts al comerç amb la resta de l’Estat.
Des de l’any 2000 s’ha produït una millora molt important del saldo amb l’estranger, que ha passat de ser deficitari (-4,3 % del PIB el 2000) a obtenir superàvit (8,1 % el 2019). Les exportacions a l’estranger de béns i serveis van representar el 39,9 % del PIB el 2019 mentre que les importacions van assolir el 31,8 % del PIB. En el cas del comerç amb la resta de l’Estat, l’evolució ha estat inversa, de manera que el superàvit que hi havia l’any 2000, del 12,1 %, s’ha anat reduint fins a representar un 5,5 % l’any 2019.
Les exportacions de béns i serveis a l’estranger a Catalunya van moderar el ritme de creixement l’any 2018 per l’efecte de les tensions comercials a nivell mundial. No obstant això, l’any 2019 les exportacions internacionals van augmentar en un 3,8 %, mentre que les importacions van moderar-se notablement (passen d’un creixement del 5,2 % a l’1,4 %, per la moderació de la demanda interna i del sector industrial). D’aquesta manera el 2019 va millorar la contribució del saldo amb l’estranger fins a 1,1 punts del creixement del PIB. En el cas dels intercanvis amb la resta de l’Estat, l’aportació al creixement del PIB de Catalunya va ser negativa (-0,6 punts), després de tres anys d’aportacions positives, de manera que, en conjunt, el saldo amb l’exterior de l’economia catalana va aportar 0,5 punts al creixement del PIB.
L’elevat saldo positiu amb l’exterior és un fet diferencial de l’economia catalana. En la comparativa amb els països de la zona euro és dels més elevats i està per davant de potències exportadores com Holanda i Alemanya. No obstant, encara que sigui elevat, el grau d’obertura exterior de l’economia catalana és aproximadament el grau que li pertoca d’acord amb la mida de l’economia catalana[1].
Darreres dades disponibles
Les dades de la comptabilitat trimestral d’Idescat del 2020 mostren l’efecte de la crisi sanitària sobre el saldo exterior, amb una incidència especialment important el 2T2020. La reducció del saldo exterior se centra en el saldo amb l’estranger. Per la part de les exportacions totals a l’estranger, s’observa una caiguda més moderada del pes de les exportacions de béns i serveis. En canvi, el descens és molt accentuat en el consum dels estrangers al territori (que inclou les activitats turístiques i que van arribar a un pes proper a 0 durant el 2T2020). D’altra banda, va produir-se una reducció molt significativa en el pes de les importacions de béns i serveis , i això va contribuir a aportar saldo positiu al balanç d’intercanvis amb l’exterior.
Les darreres dades del 3r trimestre mostren que el pes del saldo amb l’exterior va millorar fins als 13,5 punts del PIB, per la recuperació una mica superior de les exportacions de béns i serveis respecte a les importacions i, també, pel millor to econòmic del 3T2020 amb la fi de l’etapa més dura de les restriccions.
En definitiva, un dels reptes actuals de l’economia catalana rau en recuperar els nivells de fluxos comercials anteriors a la crisi de la Covid per tal de retornar a una senda de creixement, mentre que la recuperació del consum dels estrangers al territori dependrà en gran mesura de la normalització gradual de la mobilitat a escala internacional.
[1] Pol Antràs, Nota d’Economia 104.