El 15 de juliol de 2020 es van fer públiques les dades de l’Enquesta de condicions de vida (ECV), amb les quals es calcula la taxa AROPE (At-risk-of-poverty rate and/or exclusion) i els seus tres components: dos de no monetaris (la taxa de privació material severa i la taxa de llars amb baixa intensitat del treball) i un de monetari (la taxa de risc de pobresa).

Aquest darrer component contempla la pobresa des d’un punt de vista monetari i relatiu. Segons les dades de l’ECV del 2020, la taxa de risc de pobresa és del 21,7 %, és a dir, el 21,7 % de les persones a Catalunya es troben per sota del 60% de la mediana d’ingressos, fixat en 11.365,61 euros en el cas de les llars amb un adult. Aquesta definició assumeix una variació del llindar de risc de pobresa cada any. Segons les dades de l’ECV del 2013, per exemple, es trobaven en risc de pobresa les persones que tenien uns ingressos per sota de 9.422,62 euros anuals. Per tant, l’augment de la taxa de risc de pobresa pot ser degut, en part, a un augment del llindar de pobresa que situa un major percentatge de persones per sota d’aquest llindar.

Així doncs, una visió alternativa a la pobresa relativa podria ser: l’any 2020, quin percentatge de persones segueixen sense superar el llindar de risc de pobresa del 2013?

Per donar resposta a aquesta pregunta, lògicament cal actualitzar el llindar del 2013 d’acord amb les variacions de preus, i el resultat es mostra en el gràfic següent. S’observen dos efectes: en primer lloc, una disminució de la taxa de risc de pobresa ancorada, que passa del 19,8 % el 2013 al 17,3 % el 2020. Si comparem l’evolució de la pobresa relativa i la pobresa ancorada en el període 2013-2020 veiem que, mentre que en el primer cas la tendència és, en general, a l’alça, en el segon, és a la baixa (malgrat el repunt del darrer any de l’enquesta). I en segon lloc, el 2020 la pobresa ancorada és 4,4 punts percentuals inferior a la pobresa relativa.

Una visió alternativa a la taxa de risc de pobresa també ens la dona el gràfic de densitat, que es mostra tot seguit. Aquest gràfic col·loca cada llar (amb els individus que hi viuen ponderats d’acord amb escala d’equivalència de l’OCDE) sobre l’eix de les X en funció dels seus ingressos. Si se sobreposa el gràfic de densitat de l’any 2020 amb el del 2013 (gràfic esquerre) es pot observar un creixement del llindar de risc de pobresa (que ha portat associat un increment de la taxa de risc de pobresa), i també una menor concentració dels individus al voltant del llindar, un fet que, a la vegada, ha portat associat un increment en els indicadors de desigualtat. Aquesta dinàmica també s’observa si es comparen els anys 2017 i 2020 (gràfic dret).

En termes absoluts, doncs, és evident que la millora de la taxa de risc de pobresa ancorada és un fet, tot i que s’ha de tenir en compte que el període contemplat abasta una recuperació econòmica que potser no s’ha vist reflectida del tot en una reducció més elevada de la taxa, que cal recordar que passa del 19,8 % el 2013 al 17,3 % el 2020. D’altra banda, el gràfic de densitat ens indica que els increments de desigualtat s’han donat en paral·lel a un augment de les llars ubicades a la franja d’ingressos entre els 20.000 i els 50.000 euros. Per contra, a la part esquerra del llindar també s’observa un allunyament de les llars respecte del llindar, un fet compatible amb la intensitat de risc de pobresa, que a Catalunya va ser del 37,9 %.

Nota metodològica: les dades de renda utilitzades per calcular les taxes de pobresa relativa i ancorada fan referència a l’any anterior de l’enquesta.