El mes de juliol es van fer públics els resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida. Malgrat que és l’edició del 2020, és fonamental tenir en compte que el treball de camp preguntava sobre els ingressos i sobre la intensitat del treball a la llar durant l’any anterior al de l’entrevista, és a dir, el 2019, mentre que la privació material sí que fa referència a l’any 2020 i, per tant, sí que captura l’impacte de la crisi derivada de la COVID.

És per aquest motiu que el component de Privació Material Severa de la taxa AROPE té una importància molt determinant en aquesta edició de l’ECV, perquè actua com un indicador avançat dels efectes de la COVID-19 sobre el benestar de les persones.

Són nombrosos els estudis que han tractat sobre els possibles impactes que la crisi sanitària ha tingut en la societat, ja sigui des del punt de vista del gènere (Farré, 2021; DGAE, 2020; Garcia, 2021), o, per exemple, des del punt de vista de l’edat (Ayllon, 2021 i Garcia, 2021). En termes d’edat, els estudis coincideixen en posar el focus en l’impacte profund que aquesta crisi ha tingut en els joves, especialment en termes laborals i econòmics, i també educatius. El component de la Privació Material Severa que facilita l’ECV permet copsar aquesta tendència. Si s’observa la desagregació de la PMS per ítems i per edats hi ha alguns resultats rellevants: el 2020, el 33,4 % de la població no tenia capacitat per fer-se càrrec de despeses imprevistes, i aquest percentatge assoleix gairebé el 40 % entre les persones de 16 a 29 anys, 14,7 punts percentuals més que l’any anterior (enfront l’augment de 7,3 punts per al total de la població).

Hi ha evidència que la crisi sanitària ha afectat de ple al sector més jove de la població, que ha perdut oportunitats laborals, i aquest resultat en podria ser una conseqüència. La taxa d’atur entre les persones de 16 a 29 anys va ser del 24,6 % el 2020 (molt superior a la taxa d’atur mitjana, d’un 12,6 %, i amb un augment significatiu respecte de la taxa de 16 a 29 anys que presentava el 2019, d’un 19,9 %), i aquesta realitat tan adversa es reflecteix en els resultats de la PMS. Els joves també són el sector de població entre el que més van créixer les dificultats per fer front a despeses relacionades amb l’habitatge principal. El 2020, el 15,5 % de les persones entre els 16 i els 29 anys tenien dificultats, 8,8 pp més que el 2019.

D’altra banda, també destaca el fet que el 30,6 % de la població no es va poder permetre vacances un mínim d’una setmana l’any (4,3 pp més que el 2019). Aquest percentatge només considera les persones que econòmicament no s’ho podien permetre, i deixa de banda les restriccions a la mobilitat que eren vigents de manera més o menys intensa durant els mesos d’estiu. Els infants (32,7 %) i els joves entre els 16 i els 29 anys (32,4 %) van ser altre cop els més perjudicats.

En el gràfic següent es pot veure la dualitat que presenta aquest indicador, una dualitat que ja es percep en els indicadors de renda i que posen de manifest, en primer lloc, que la població més gran està millor protegida gràcies a les pensions de jubilació i, en molts casos, al fet de comptar en major mesura amb habitatge en propietat. Però l’altra cara de la moneda la presenten els joves, amb unes condicions laborals més precàries. Ja s’ha comentat que el 39,6 % de les persones de 16 a 29 anys no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes, mentre que aquest percentatge és del 25,2 % en el cas de les persones de més de 64 anys. També es detecten diferències força notables en el percentatge de població amb retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal, que va ser del 3,9 % en el cas de les persones grans, i del 15,5 % en el cas dels joves.

Bibliografia

DGAE (2020); Informe sobre l’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 en perspectiva de gènere. Generalitat de Catalunya.

FARRÉ, L. (2021); Diferències de gènere en treball remunerat i no remunerat durant la pandèmia de la COVID-19. Nota d’Economia 106, Els efectes econòmics i socials de la COVID-19.

GARCIA, G. (2021); Mercat de treball i COVID-19 a Catalunya: reptes en un futur incert. Nota d’Economia 106, Els efectes econòmics i socials de la COVID-19.

AYLLON, S. (2021); L’impacte de la COVID-19 en la pobresa a Catalunya. Nota d’Economia 106, Els efectes econòmics i socials de la COVID-19.