El volum del comerç amb Rússia i Ucraïna representa una part poc destacada del total d’intercanvis de Catalunya amb l’exterior. Les exportacions de béns a Rússia suposen el 0,8 % del total de les exportacions catalanes de l’any 2021. Això són gairebé 660 milions d’euros en preus corrents. Per branques, destaquen les semimanufactures (34,7 %), que inclouen els productes químics, i manufactures de consum (32,6 %). D’altra banda, les importacions de béns representen el 0,6 % del total, 562 milions d’euros, i estan molt concentrades en els productes energètics (69,1 %). Pel que fa a les exportacions a Ucraïna, suposen 151 milions d’euros i representen el 0,2 % del total, mentre que les importacions en són el 0,4 % (372 milions d’euros), i en gran part són productes del sector de l’alimentació (82,6 %). Les dades per al 2022 només són disponibles fins al febrer, per tant, serà en els pròxims trimestres quan s’observarà la magnitud de l’impacte de la guerra en aquests fluxos comercials.
A nivell més desagregat, les exportacions catalanes a Ucraïna d’alguns metalls comuns destaquen pel seu pes significatiu sobre el total d’aquests productes (7,6 %). Tot i que les importacions d’Ucraïna són una petita part del total, Catalunya importa el 34,9 % del blat de moro i el 43,7 % de l’oli de gira-sol d’Ucraïna, que per aquests productes és dels principals productors mundials. L’increment de preus d’aquests productes, derivat de les dificultats de treballar els cultius i exportar-ne la producció, tenen un important efecte sobre el sector alimentari català, ja que aquestes matèries primeres s’utilitzen per a diversos processos de producció, especialment en el sector ramader.
A més, Ucraïna és el principal país exportador de gas neó a escala mundial, les exportacions del qual s’han vist interrompudes arran de la guerra. Aquest producte és essencial per a la indústria dels xips, necessaris per a la fabricació d’una gran quantitat de béns intermedis com bateries, semiconductors o motors d’automòbil. Aquesta indústria està afectada pels colls d’ampolla mundials ja existents, que s’agreujarien a causa d’una reducció de l’oferta addicional. Això podria afectar diversos sectors manufacturers d’elevada sensibilitat a Catalunya, com el de l’automoció i la indústria de components associada.
Pel que fa als principals productes que Catalunya exporta a Rússia, la principal branca són les manufactures de consum (32,6 % del total), dins les quals hi destaquen les peces de vestir (25,3 %), i les semimanufactures (34,7 %), on hi ha els productes químics, farmacèutics i de cosmètica. Altres branques destacades són l’alimentació i el tabac, així com el sector automobilístic. Arran del fet que moltes empreses europees han suspès la seva operativa a Rússia, sumat a les sancions imposades per la UE d’exportar una sèrie d’articles de luxe, com peces i complements de vestir o joieria, els intercanvis del 2022 es veuran molt afectats.
D’altra banda, la majoria d’importacions provinents de Rússia l’any 2021 eren productes energètics (69,1 % del total), dels quals destaca el petroli i els seus derivats. Pel que fa als combustibles, la importació directa de Rússia representava el 5,5 % dels combustibles importats a Catalunya. Tot i això, Catalunya està patint el fort increment global del preu del petroli Brent, el carbó, el gas natural i, en conseqüència, l’electricitat. Segons les estimacions de Goldman Sachs i Deutsche Bank, per cada augment de 10 dòlars del preu del petroli Brent, el PIB d’Europa podria caure un 0,4 %. Val a dir que la concentració de les importacions en matèries primeres estratègiques, més difícilment substituïbles que els béns de consum, pot amplificar l’impacte de les disrupcions comercials.
A més, les importacions de zinc i de níquel provenen en grau considerable de Rússia, un 36,8 % i un 6,8 %, respectivament. Aquests materials s’utilitzen per a la fabricació de molts productes com electrodomèstics o dispositius electrònics. Rússia també és la principal productora mundial de pal·ladi, matèria primera que es fa servir per a l’electrificació de vehicles. L’evolució dels fluxos comercials de l’any 2022 estarà molt vinculada a la durada del conflicte i a la intensificació de les sancions imposades per la UE.
L’exposició comercial de les empreses catalanes cap a aquests països és limitada: el 2021 les empreses exportadores amb destí a Rússia i Ucraïna representaven un 3,0 % i un 2,1 % d’empreses exportadores, i el volum exportat va ser el 0,8 % i el, 0,2 % del total. Les proporcions són similars en el cas de les empreses exportadores regulars (aquelles que han exportat els últims quatre anys consecutivament).
Podeu consultar el requadre “Fluxos comercials i turístics de Catalunya amb Ucraïna i Rússia” de la darrera Nota de Conjuntura Econòmica aquí, que amplia aquesta anàlisi amb els fluxos de turisme rus a Catalunya.