El mes de juny s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida. L’edició d’enguany recull les dades de renda mitjana de les llars de l’any anterior al de l’enquesta, és a dir, del 2020. És un bon moment per valorar què va passar amb la renda de les llars i de les persones durant l’esclat de la pandèmia de la COVID-19.
L’ECV ofereix una gran quantitat de dades que permeten l’anàlisi de la pobresa i la desigualtat des de molts àmbits diferents. El principal àmbit és el de la renda i la desigualtat i, en aquest punt, sembla que els efectes de la pandèmia han estat continguts. La renda mitjana neta que les llars van percebre durant el 2020 va ser de 34.982 euros, una xifra que indica que la renda de les llars es va mantenir pràcticament estable respecte del 2019 (-0,1 %). Per persona, la disminució va ser idèntica (-0,1 %) i es va situar en 14.159 euros.
La taxa de risc de pobresa, un dels tres components de la taxa AROPE, va disminuir en 1,8 punts percentuals, fins al 19,9 %. En aquest punt pot ser interessant analitzar les funcions de densitat de l’any 2019 (amb dades de renda publicades a l’ECV de l’any 2020) i de l’any 2020 (amb dades de renda publicades a l’ECV del 2021). Entre aquests dos anys, la taxa de risc de pobresa ha disminuït des del 21,7 % al 19,9 %. És una dada rellevant, perquè recordem que la pandèmia de la COVID-19 va fer estralls durant el 2020. No obstant, el que s’observa el 2020, principalment, és una acumulació d’individus en zones més properes al llindar, sense que arribin a creuar-lo i a caure en risc de pobresa. La darrera edició de l’Enquesta de condicions de vida ens ofereix una dada addicional que no es pot menystenir en un context de crisi com el del 2020: l’any 2019, el 28,6 % de les llars van rebre prestacions per atur i el 2020 aquest percentatge va créixer fins al 52,6 %. Així doncs, la figura dels ERTO ha evitat una caiguda dels ingressos i de la taxa de risc de pobresa que podria haver estat molt important.
El segon component de la taxa AROPE, la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat del treball, tampoc va créixer durant l’any de l’esclat de la pandèmia, i es va situar en el 9,6 %. El fet que el context de la pandèmia no hagi derivat en un increment de la taxa no es pot desvincular de la naturalesa dels ERTO. De fet, l’Enquesta de població activa (EPA) considera treballadores les persones que perceben ERTO.
Finalment, la taxa de privació material i social severa (PMS), el tercer component de la taxa AROPE, sí que mostra canvis substancials i, de fet, assoleix el seu màxim (9,0 %). Sobre aquesta taxa cal fer algunes observacions. En primer lloc, la PMS és l’únic dels tres components de la taxa AROPE que fa referència al mateix any de l’enquesta i, per tant, la informació que ens dona és de l’any 2021. Per a l’any 2020 la PMS ja havia crescut i ja havia assolit un màxim (8,0 %). En segon lloc, el fet que el 2021 encara hagi crescut més no es pot desvincular d’un efecte que els altres dos components no recullen: la inflació. Mantenir l’habitatge a temperatura adequada ha esdevingut un problema creixent per a les persones. Si en l’edició anterior, el 9,4 % de les persones no podien climatitzar la llar adequadament, aquest percentatge per al 2021 ja va ser del 15,9 %. Aquesta dada es pot vincular directament amb l’increment dels preus de la llum, el gas i l’aigua, que el 2021 van créixer un 19,3 %.
Finalment, també s’observen diferències per edat. Per exemple, el 15,1 % dels joves van tenir problemes per fer‑se càrrec de les despeses relacionades amb l’habitatge principal, enfront del 13,0 % de la població total. El 36,6 % no van poder fer front a despeses imprevistes i el 31,1 % no es van poder permetre marxar de vacances com a mínim una setmana l’any. En el gràfic següent es mostra la bretxa creixent de renda entre les persones joves i les persones més grans.
