Des de la segona meitat del 2021, els preus de les matèries primeres i l’energia han augmentat a un ritme significatiu, amb la consegüent pressió sobre els costos de producció. L’encariment del preu de l’energia s’explica per factors de naturalesa diversa, com ara els costos creixents d’extracció en el cas del petroli, les tensions geopolítiques o, per exemple, el mecanisme de càlcul del preu de l’electricitat, fortament condicionat pel preu del gas. En el segon trimestre de 2022, gairebé la totalitat dels establiments a Catalunya constata un increment dels preus dels consums energètics i dels béns intermedis, així com un empitjorament dels retards o aturades en el subministrament d’aquestes. Inicialment, l’afectació es concentrava a les branques amb una dependència energètica més elevada, però gradualment l’impacte s’ha fet palès a la resta de l’economia. A Catalunya, la majoria dels establiments afectats per la pujada dels costos de producció han reduït els marges, han augmentat els preus dels seus productes finals, i en menor mesura, han substituït els inputs afectats per altres alternatius.
L’Idescat publica trimestralment l’Enquesta de clima empresarial que, a part de les preguntes bàsiques, també incorpora qüestions d’interès en el Mòdul d’actualitat empresarial. Precisament, davant de l’augment dels costos energètics, l’edició del tercer trimestre del 2022 s’emmarca en actuacions estructurals per a fer-hi front. Entre els principals resultats destaca el fet que aproximadament el 40 % dels establiments no ha dut a terme cap mesura d’estalvi energètic durant el darrer any, ni té previst fer-ho els propers 12 mesos.
En qualsevol cas, els establiments que què s’ha fet un esforç per reduir la factura energètica, les mesures més recorregudes són l’ús del treball a distància (excepte en l’hostaleria, per raons evidents) i la implantació de tecnologies energèticament més eficients. D’acord amb les previsions dels establiments per als propers 12 mesos, les dues mesures mencionades (treball a distància i implantació de tecnologies energèticament més eficients) continuarien sent les més utilitzades, però avançaria notablement l’autogeneració d’energia elèctrica.
Val a dir que hi ha diferències notables entre sectors econòmics, ja que la possibilitat d’adoptar una mesura o una altra depèn, en bona part, de la naturalesa de l’activitat. En el cas de la indústria i del comerç, destaca la implementació de noves tecnologies que millorin l’eficiència energètica (31,7 % i 26,6 % dels establiments, respectivament). Així mateix, al llarg dels propers 12 mesos, fins a un 40,9 % dels establiments del sector de l’hostaleria també optarien per aquesta opció. Per grandària de l’establiment, més de la meitat (51,5 %) dels negocis de menys de 10 ocupats no ha realitzat mesures estructurals per respondre a l’augment del preu de l’energia, un percentatge força superior al 32,8 % dels negocis de 50 o més ocupats, els quals tendeixen, sobretot, a afavorir el treball a distància (36,9 %). Aquest patró de resposta es mantindria estable els propers 12 mesos.
Gairebé el 70 % dels establiments anota uns costos massa elevats com el principal factor que limita la inversió en mesures d’eficiència energètica, juntament amb un període de recuperació de la inversió massa llarg. Aquest resultat es generalitza per sectors econòmics, liderat per l’hostaleria i la indústria (81,1 % i 75,0 %), i és independent de la grandària de l’establiment, tot i que ho encapçalen els de menys de 10 ocupats (74,9 %).
El Mòdul també incorpora preguntes sobre la previsió dels preus de consums intermedis i productes finals, així com dels costos laborals, de cara als propers 12 mesos. El 44,4 % dels establiments anticipa que els preus de compra de l’energia augmentaran de manera significativa al llarg del proper any. En l’hostaleria, que és el sector que es mostra més pessimista, aquesta proporció és del 60,0 %, mentre que en el cas del comerç és del 41,5 %. Quant als preus de compra de matèries primeres o altres béns intermedis, el 36,6 % dels establiments espera que s’incrementin de manera significativa i, de nou, el sector hostaler és el que preveu una tendència menys favorable.
Per altra banda, el 15,0 % dels establiments a Catalunya creu que els preus dels productes finals de béns o serveis evolucionaran a l’alça, un percentatge que s’enfila fins al 25,8 % en el cas de l’hostaleria, mentre que és de l’11,9 % en el cas de la indústria. I, pel que fa als costos laborals, el 21,1 % dels negocis preveu que augmentin, una proporció superior en el cas de l’hostaleria (28,0 %). Si desagreguem per grandària de l’establiment, les previsions es mantenen estables i sense divergències significatives. D’aquests resultats se’n deriva una possible disminució dels marges de les empreses, atès que la proporció d’establiments que preveuen un augment significatiu dels preus de compra de l’energia, de les matèries primeres o mercaderies, i en menor mesura, dels costos laborals és força superior a la proporció d’empreses que preveuen augments significatius en els preus de venda.
La Comissió Europea publica mensualment l’Enquesta a empreses i consumidors que, tot i presentar diferències amb la de l’Idescat, ens permet emmarcar els resultats en el context europeu. Les dades més recents de l’octubre, mostren que el 44,2 % de les empreses industrials europees preveuen un increment dels preus de venda els propers 3 mesos, una xifra superior a les previsions de les empreses espanyoles (34,9 %). La tendència d’aquestes perspectives divergeix entre economies: les expectatives de les empreses espanyoles són cada vegada més inflacionistes, mentre que les expectatives d’inflació de l’entorn europeu es van moderant. No obstant això, les primeres segueixen sent més moderades que les de l’entorn europeu.
