L’INE publica anualment l’estadística del directori central d’empreses (DIRCE), segons la qual, a 1 de gener de 2022, el nombre d’empreses actives amb domicili social a Catalunya va ser de 634.223, un 1,8 % més que l’any anterior. Aquesta recuperació ha permès sobrepassar el nombre d’empreses actives a 1 de gener de 2020, en un 0,7 % (11.256 empreses més) i respecte el 2014, l’augment és del 10 % (57.658 empreses més).
El pes de les empreses catalanes en el conjunt de l’Estat (del 18,5 % el 2022) s’ha mantingut molt estable els darrers 15 anys. Catalunya és el territori que concentra el major nombre d’empreses, seguida de la Comunitat de Madrid i d’Andalusia, mentre que Ceuta, Melilla, La Rioja i Cantàbria se situen en les últimes posicions. Si ens fixem en les empreses de més de 9 treballadors, Catalunya també manté el lideratge sobre el conjunt de l’Estat (amb el 19,3% de les empreses).
Recuperació desigual del nombre d’empreses actives
Després d’uns anys de dinamisme en el teixit empresarial de Catalunya, l’esclat de la pandèmia a inicis del 2020, amb fortes restriccions de mobilitat i confinaments, va provocar una aturada de l’economia mundial i una davallada de la demanda de béns i serveis. Consegüentment, el nombre d’empreses actives va caure de manera significativa (-1,1 %), tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, amb una desaparició neta de 6.909 i 37.858 empreses, respectivament.
Per sectors productius, en termes relatius, la incidència va ser major en l’hostaleria, pel seu elevat component d’interacció social, que va perdre l’1,9 % de les empreses, seguida de la indústria (-1,5 %) i el comerç (-1,4 %). Quant a la grandària de l’establiment, l’afectació es va concentrar en les petites empreses (d’entre 10 i 49 assalariats) i les mitjanes (d’entre 50 i 249 assalariats), que van caure un 7,5 % (-1.818 empreses) i un 6,8 % (-309 empreses), respectivament.
D’ençà el 2021, l’avenç en la vacunació i l’aixecament de les mesures de contenció de la COVID-19, juntament amb el suport de les polítiques públiques, van permetre reprendre bona part de l’activitat empresarial. A Catalunya, l’1 de gener de 2022, hi ha 11.256 empreses més que l’any anterior (+ 1,8 %), en bona part gràcies a l’increment de les empreses sense assalariats (10.588 empreses més) i les que formen part del sector de serveis (9.420 empreses més).
En conjunt, la demografia empresarial de Catalunya ha recuperat els nivells previs a la pandèmia, i hi ha 4.347 empreses més respecte a l’1 de gener del 2020 (+0,7 %). No obstant això, la recuperació és heterogènia per branques d’activitat econòmica i dimensió de l’empresa. Així, si desgranem la recuperació per activitats econòmiques, s’observa que el nombre d’empreses de la indústria, el comerç i l’hostaleria se situa per sota dels nivells prepandèmia, mentre que la resta de serveis, el transport i la construcció han superat el volum d’empreses que tenien llavors. Dins de la resta de serveis, destaca el dinamisme empresarial de la branca d’informació i comunicacions (+7,9 %), les activitats financeres (+5,3 %) i les activitats immobiliàries (+3,8 %). El sector industrial també presenta certa heterogeneïtat, amb la fabricació de productes farmacèutics i químics, i les indústries de l’alimentació, begudes i tabac entre les branques més dinàmiques. En canvi, en negatiu destaca la pèrdua neta d’empreses en les branques de la metal·lúrgia i maquinària (-2,2 % i -4,8 %, respectivament).
Pel que fa a la dimensió, les empreses que no tenen assalariats i les que en tenen entre 1 i 9 són les més resilients, i se situen un 1,1 % i 0,6 % per sobre dels nivells prepandèmia, respectivament. En canvi, les empreses de 10 o més assalariats van ser les més afectades per la crisi sanitària. Una anàlisi més detallada ens permet apreciar diferències destacades entre les empreses més grans (amb 1.000 assalariats o més) i les empreses que tenen entre 10 i 999 assalariats. Les primeres presenten una evolució favorable, a diferència d’aquest segon segment, on hi ha una pèrdua neta d’empreses que es concentra sobretot al sector de l’hostaleria i el comerç.
