S’ha publicat la Nota de conjuntura Econòmica (gener del 2023) i en aquesta entrada fem un resum amb els missatges més destacats. En síntesi, el quart trimestre del 2022:

• L’economia catalana ha experimentat un creixement positiu del 0,3 % trimestral, la qual cosa fa que el PIB català se situï per sobre dels valors previs a la pandèmia.
• Els sectors econòmics mostren una evolució heterogènia: el dinamisme a la construcció i sobretot als serveis contrasta amb les caigudes del sector industrial i el sector agrari a causa de l’encariment de costos.
• L’ocupació desaccelera el seu creixement, mentre que la temporalitat cau a un nou mínim (14,5 %).
• La inflació canvia de tendència i es modera fins al 5,2 % el darrer mes de l’any.

El creixement mundial es desaccelera el darrer trimestre del 2022 mentre que les taxes d’inflació deixen enrere els seus registres màxims, en un context d’enduriment de la política monetària. Les previsions de gener del Fons Monetari Internacional situen el creixement global en un 2,9 % el 2023 i en un 3,1 % el 2024, per sota de la mitjana del període 2000-2019, que va ser del 3,8 %. Pel que fa a la inflació mundial, les previsions mostren una moderació, fins a un 6,6 % el 2023 i un 4,3 % el 2024.

Segons les dades publicades per l’Idescat, durant el primer semestre del 2022 l’economia catalana va registrar augments significatius. A la segona meitat del 2022 el patró trimestral comença a reflectir els efectes de la guerra a Ucraïna i del context inflacionari, i el ritme de creixement s’alenteix (passa d’un 5,0 % interanual el tercer trimestre a un 3,3 % el quart). No obstant això, i tenint en compte les incerteses i tensions globals, l’augment és notable i supera per setè trimestre consecutiu el ritme de la zona euro (1,9 % interanual).

El quart trimestre els serveis han incrementat un 5,5 % interanual, impulsats pels serveis de mercat (sobretot activitats professionals i tecnològiques). La construcció segueix amb un creixement notable (4,8% interanual), però amb perspectives d’alentiment per la pujada dels costos financers. El sector industrial i el sector agrari mostren davallades importants (d’un -3,0 % i d’un -14,8 % interanual). Dins de la indústria, contrasta el to negatiu del tèxtil, la indústria química i les altres indústries manufactureres amb l’evolució favorable dels productes farmacèutics.

Durant el quart trimestre del 2022, l’ocupació desaccelera el seu creixement (l’ocupació EPA s’incrementa només un 0,6 % interanual) i l’afiliació també perd ritme però encara mostra un augment significatiu (2,8 % interanual). Tot i la desacceleració del quart trimestre, en el conjunt del 2022 l’ocupació ha crescut un 2,1 % segons l’EPA, alhora que l’afiliació ha incrementat un 3,8 % anual (el 2021 van augmentar un 3,2 % i un 2,7 %, respectivament). D’altra banda, la taxa de temporalitat segueix a la baixa, arran de la reforma laboral, i assoleix un nou mínim (14,5 %), per primera vegada en línia amb la zona euro (on la temporalitat se situa al voltat del 15 %).

Els costos laborals per hora creixen un 1,8 % els tres primers trimestres del 2022, molt lluny de la inflació. Els increments salarials pactats han anat creixent mes a mes al llarg de l’any i podrien continuar fent-ho després del desembre amb convenis col·lectius amb efectes sobre el 2022. De moment, l’augment mitjà pactat se situa en el 2,89 %. Aquests augments es tradueixen en una pèrdua significativa del poder adquisitiu dels salaris pactats, donat l’actual context inflacionari.

El darrer trimestre del 2022, les taxes de creixement interanual dels preus són més moderades i mostren un canvi de tendència clar respecte del trimestre anterior. La inflació es situa el quart trimestre en el 5,2 %. En aquesta moderació hi ha tingut un paper fonamental el comportament del component energètic, gràcies a algunes mesures que afecten al càlcul del preu de l’electricitat, i també a qüestions geoestratègiques i conjunturals, que han fet baixar determinats preus com el del gas o el dels nòlits (preus de càrrega dels vaixells). És per aquest motiu que no es pot descartar que la baixada de la inflació sigui temporal i que l’augment de preus s’estabilitzi en valors més elevats dels que eren habituals abans de la pandèmia.

Pel que fa al comerç exterior, tant les exportacions com les importacions de béns mostren un creixement intens fins al novembre del 2022 respecte de l’any anterior, tot i que es desacceleren durant els darrers mesos. Segons les dades de duanes (en termes nominals), les exportacions catalanes de béns creixen un 17,0 % interanual en l’acumulat del gener al novembre. En termes reals els increments són significativament inferiors per la dinàmica dels preus.

En  aquesta Nota de Conjuntura, s’inclouen dos requadres: un primer, amb una valoració dels principals factors que condicionaran l’evolució de l’economia catalana i l’entorn l’any 2023, realitzada pels membres del Consell Assessor en Política Econòmica de Catalunya (CAPEC); i un segon requadre amb l’anàlisi del PIB i el PIB per habitant de les demarcacions territorials l’any 2020.

Per a més informació, descarregueu-vos l’informe Nota de Conjuntura Econòmica, número 121.