El mes passat mes d’abril, l’Idescat va fer públiques les dades de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) 2022. Aquesta edició es basa en les dades de renda obtinguda durant l’any anterior al de l’enquesta, és a dir, el 2021. Aquest any és important per dos motius: en primer lloc, perquè és l’any posterior al de la pandèmia i, en segon lloc, perquè la inflació de l’any 2021 ja es va començar a enfilar a partir de la segona meitat de l’any, per la crisi d’aprovisionaments a escala global i l’increment del preu de l’electricitat.

La taxa de risc de pobresa (TRP) amb la renda de l’any 2021, doncs, va ser del 19,9 %. Això vol dir que el 19,9 % de la població tenia uns ingressos per sota del llindar de risc de pobresa. Per tant, la TRP és una mesura de pobresa relativa o, en altres paraules, de desigualtat.

El llindar de risc de pobresa és mòbil, i es calcula cada any de nou en funció de la renda de tots els individus: representa el 60 % de la mediana d’ingressos de la distribució. El 2021, aquest llindar va ser d’11.840 euros.

L’ECV de l’any 2013, que és la primera edició de l’ECV que marca l’inici d’una sèrie homogènia, mostrava una TRP del 19,8 %. La taxa de risc de pobresa dels darrers 9 anys, doncs, s’ha mantingut estable, però estem exactament igual quant a pobresa relativa?

El gràfic següent ens mostra la funció de densitat d’ambdues distribucions: la de l’ECV 2013 (amb ingressos de l’any 2012) i la de l’ECV 2022 (amb ingressos de l’any 2021). Els ingressos de les dues són a preus constants de l’any 2012. Si les TRP dels dos anys són pràcticament les mateixes, vol dir que les àrees que queden a l’esquerra del llindar (assenyalat amb una línia discontínua per a cada una de les distribucions) són iguals. No obstant, el que es pot apreciar en el gràfic és que la situació de l’any 2021 és millor que la del 2012, ja que hi ha menys gent concentrada en els nivells de renda més baixos.

Distribució de la renda a l’Enquesta de condicions de vida
(a preus constants de l’any 2012)

La dificultat d’interpretar la pobresa en termes relatius, que és una de les referències bàsiques de l’Eurostat, és justament aquesta: dues situacions diferents queden resumides en una mateixa taxa de risc de pobresa. La diferència, no obstant, és que el percentatge de persones que el 2021 se situaven per sota del llindar del 2012 s’ha reduït força. Concretament, ha passat del 19,8 % al 15,1 % (amb el llindar a preus constants). D’altra banda, cal afegir persones que, com que ha crescut el llindar, passen a estar en risc de pobresa, i que no haguessin estat considerades vulnerables el 2012. El resultat d’aquests dos moviments és la mateixa TRP (o pràcticament la mateixa) en dos anys diferents.

La part de la dreta del llindar també ha experimentat canvis importants, malgrat que la TRP només mesura allò que passa a la part esquerra del llindar. Ha disminuït amb força el nombre de persones amb ingressos entre 10.000 i 18.000 euros anuals, en favor de trams de renda més elevats. En aquest sentit, es poden observar tres increments en els trams de renda que oscil·len els 20.000 euros, els 25.000-30.000 euros i els 37.000 euros.

En definitiva, doncs, es pot afirmar que, malgrat que els registres de la taxa de risc de pobresa són els mateixos, observar la distribució d’ingressos de manera més global permet copsar millores importants al llarg dels anys. Tot i amb això, cal tenir en compte que és possible reduir la taxa de risc de pobresa i apropar-la a nivells europeus (la TRP de la UE-27 el 2021 va ser del 16,5 %).