La inflació es va situar en màxims l’any 2022. A Catalunya, l’augment de preus en termes anuals va ser del 8,0 % (la taxa més alta des de mitjans de la dècada dels vuitanta), encapçalat per l’encariment de l’habitatge (14,6 %), el transport (11,9 %) i els aliments (10,3 %). Ara bé, aquestes taxes es calculen a partir d’una cistella de consum mitjana i, per tant, representen la taxa d’inflació mitjana de les llars catalanes. Tanmateix, l’increment de preus o la taxa d’inflació efectivament suportada per les llars pot diferir de la mitjana en la mesura que els patrons de consum de les llars són diferents.
L’Enquesta de pressupostos familiars (EPF), que publica anualment l’Institut Nacional d’Estadística (INE), permet identificar els patrons de consum de les llars espanyoles i segmentar l’anàlisi en funció dels ingressos mensuals nets de cada llar. D’aquesta manera, l’Enquesta permet aproximar la inflació específica de les llars en funció de la seva renda. El gràfic següent mostra aquesta taxa d’inflació diferenciada, i que s’explica per l’aportació de cada grup de despesa.
Les llars del primer quintil d’ingressos, que són les que van ingressar, com a màxim, 1.267 euros mensuals, van suportar una inflació anual d’un 8,7 % el 2022, que contrasta amb la mitjana anual del 8,0 % publicada per l’INE. Per contra, les llars del cinquè quintil, que van ingressar més de 3.400 euros mensuals, van suportar una inflació menor, del 7,5 %.
Els tres grups més inflacionaris (habitatge, transports i aliments) presenten un biaix important en el seu consum segons el nivell de renda de les llars i són, per tant, els més determinants dels diferencials d’inflació. Les llars del primer quintil destinen un 26,4 % de la seva despesa anual en habitatge, que inclou els preus del lloguer (i no els de compra), i els subministraments, com el gas, l’electricitat i l’aigua, i un 24,5 % en alimentació, mentre que les llars del darrer decil dediquen un 13,7 % i 18,4 % a aquests grups de despesa, respectivament.
El gràfic següent mostra com les diferències en la inflació suportada han oscil·lat des de principis de l’any 2021 i al llarg del 2022, amb incidències importants en els mesos de març i agost del 2022. El març, just després de l’esclat de la invasió russa d’Ucraïna, els preus de l’electricitat, el gas i altres combustibles es van encarir un 72,3 % respecte l’any anterior. Això es va traduir en una inflació superior en les llars de menor renda (de l’11,9 %) perquè, tal com s’ha explicat, destinen una proporció més gran de la seva despesa en habitatge. A finals d’any, quan els preus de l’energia es van abaratir, les diferències es van escurçar i, fins i tot, invertir (també va contribuir l’evolució a l’alça dels preus dels restaurants i hotels, més consumits per les llars dels quintils superiors).
Per complementar l’estudi dels diferencials d’inflació entre quintils de renda, es formula una cistella de béns de primera necessitat, que inclou només els aliments i les begudes no alcohòliques, els lloguers, els carburants i els combustibles, l’electricitat, el gas i altres combustibles, el subministrament d’aigua i, finalment, el transport per carretera i el transport per ferrocarril.
Tal com mostra el següent gràfic, la inflació d’aquesta cistella de productes de primera necessitat va ser, durant pràcticament tot el 2021 i cada mes del 2022, superior a la inflació general, que inclou tots els productes. El diferencial màxim es va produir el mes de març (5,9 punts percentuals), quan l’electricitat i el gas, i els carburants i combustibles van assolir un màxim en termes de creixement de preus interanual. A finals d’any, les diferències s’escurcen, principalment perquè els preus de l’electricitat i el gas s’abarateixen, i també ho fan els preus del transport, per les bonificacions en el transport públic (iniciades el setembre del 2022), que s’afegien al descompte del preu del combustible, en vigor des del març i fins a finals d’any. Amb això, es fa evident que aquest període inflacionari ha incidit de manera més intensa en els béns de primera necessitat i, per consegüent, en les llars amb rendes més baixes.
