En l’actual context, la diversificació i solidesa de la demanda exterior de béns de l’economia catalana pot ser un factor que suavitzi l’impacte negatiu de la crisi sanitària i que pot ajudar a encarar una eventual recuperació amb solidesa. La crisi financera global va suposar un canvi estructural en la demanda externa de Catalunya, històricament deficitària amb l’estranger, fet que era compensat àmpliament amb el comerç amb la resta de l’Estat espanyol. La sortida de la crisi financera es va basar en l’enfocament a l’estranger i els guanys tant de marge intensiu (volum exportat) com extensiu (nombre d’empreses exportadores). Això va fer que el saldo exterior, d’acord amb les dades dels comptes econòmics de Catalunya, guanyés 10 punts de PIB entre 2007 i 2014 passant del 3,6 % al 13,6 %. Aquest superàvit ha suposat una de les principals potencialitats de Catalunya en els darrers anys, permetent una posició financera sanejada enfront l’exterior. Per tal de recuperar el creixement econòmic quan el context sanitari sigui favorable, cal mantenir l’orientació exportadora i recuperar els nivells de comerç internacional.