Els problemes d’aprovisionament a Europa
L’esclat de la pandèmia a inicis del 2020, amb fortes restriccions de mobilitat i confinaments, va provocar l’aturada de l’economia mundial i una davallada de la demanda de béns i serveis. En el curs de la recuperació d’aquest impacte, la interacció de diversos factors ha provocat disrupcions en les cadenes globals de subministrament i ha conduït a un fort augment dels preus.
Llegeix més »El mes de juny s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida. L’edició d’enguany recull les dades de renda mitjana de les llars de l’any anterior al de l’enquesta, és a dir, del 2020. És un bon moment per valorar què va passar amb la renda de les llars i de les persones durant l’esclat de la pandèmia de la COVID-19.
Llegeix més »Des de l’esclat de la COVID-19, la inflació ha presentat un comportament del qual gairebé no hi ha precedents en tota la sèrie històrica: un enfonsament durant els primers mesos de la pandèmia, i una escalada posterior, en un inici deguda, en part, a l’efecte base, però també deguda a factors més de fons, com els colls d’ampolla, l’increment sobtat de la demanda, i també a característiques estructurals i factors geoestratègics que han incidit de ple en els preus de l’energia i, de retruc, en els preus de la cistella de consum de l’IPC.
Llegeix més »El volum del comerç amb Rússia i Ucraïna representa una part poc destacada del total d’intercanvis de Catalunya amb l’exterior. Les exportacions de béns a Rússia suposen el 0,8 % del total de les exportacions catalanes de l’any 2021. Això són gairebé 660 milions d’euros en preus corrents. Per branques, destaquen les semimanufactures (34,7 %), que inclouen els productes químics, i manufactures de consum (32,6 %). D’altra banda, les importacions de béns representen el 0,6 % del total, 562 milions d’euros, i estan molt concentrades en els productes energètics (69,1 %). Pel que fa a les exportacions a Ucraïna, suposen 151 milions d’euros i representen el 0,2 % del total, mentre que les importacions en són el 0,4 % (372 milions d’euros), i en gran part són productes del sector de l’alimentació (82,6 %). Les dades per al 2022 només són disponibles fins al febrer, per tant, serà en els pròxims trimestres quan s’observarà la magnitud de l’impacte de la guerra en aquests fluxos comercials.
Llegeix més »Els darrers mesos la inflació està registrant unes xifres molt elevades, per sobre del 9 %, un fet que no es donava des de la dècada dels anys 80. Si bé és cert que els darrers mesos el fenomen s’ha accentuat, és amb el confinament domiciliari dels mesos de març i abril de 2020 que van començar a fer-se evidents una sèrie de fenòmens que, de manera agregada, han acabat provocant l’evolució dels preus actuals i que expliquem a continuació.
Llegeix més »Des de l’esclat de la pandèmia el març del 2020, el sector del turisme es va veure condicionat per les restriccions que limitaven la mobilitat de les persones. L’inici de l’any 2021 va estar marcat per la tercera onada de COVID-19. Consegüentment, els fluxos turístics es van mantenir molt baixos durant els primers mesos de l’any. No obstant això, la fi del tercer estat d’alarma declarat per l’Estat el 9 de maig del 2021, juntament amb el progrés de vacunació contra la COVID-19, l’obertura de les fronteres internacionals a persones vacunades, l’estalvi acumulat durant la pandèmia i l’entrada en vigor del passaport digital COVID de la UE, va suposar un impuls per reprendre l’activitat turística els mesos d’estiu.
Llegeix més »El mes de juliol es van fer públics els resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida. Malgrat que és l’edició del 2020, és fonamental tenir en compte que el treball de camp preguntava sobre els ingressos i sobre la intensitat del treball a la llar durant l’any anterior al de l’entrevista, és a dir, el 2019, mentre que la privació material sí que fa referència a l’any 2020 i, per tant, sí que captura l’impacte de la crisi derivada de la COVID.
Llegeix més »Una combinació de factors globals ha fet enfilar el preu del gas natural fins a màxims històrics. La demanda ha crescut per la recuperació econòmica. També per canvis en el mix energètic de moltes economies que estan substituint carbó i refinats del petroli per gas, per tal de moderar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).
D’altra banda, l’oferta està continguda. Els últims anys, el fracking havia afavorit uns preus baixos del gas, i amb la caiguda d’activitat per la COVID va continuar aquesta tendència. Això, junt amb les pressions per descarbonitzar l’economia han limitat les inversions per mantenir o ampliar la capacitat d’extracció de productes fòssils. Rússia, que proporcionava el 41 % del gas a Europa, ha reduït la seva oferta a través d’Ucraïna per conflictes polítics. Aquesta situació podria corregir-se amb el gasoducte entre Rússia i Alemanya, que ja s’ha acabat de construir i s’espera que comenci a funcionar abans d’acabar l’any. D’altra banda, el 31 d’octubre d’enguany, el gasoducte Magreb-Europa, que connecta Algèria amb Espanya a través del Marroc, ha tancat definitivament després del trencament de relacions diplomàtiques entre ambdós països. Malgrat això, el gas provinent d’Algèria podrà seguir arribant a través del gasoducte Medgaz.
Llegeix més »El 15 de juliol de 2020 es van fer públiques les dades de l’Enquesta de condicions de vida (ECV), amb les quals es calcula la taxa AROPE (At-risk-of-poverty rate and/or exclusion) i els seus tres components: dos de no monetaris (la taxa de privació material severa i la taxa de llars amb baixa intensitat del treball) i un de monetari (la taxa de risc de pobresa).
Aquest darrer component contempla la pobresa des d’un punt de vista monetari i relatiu. Segons les dades de l’ECV del 2020, la taxa de risc de pobresa és del 21,7 %, és a dir, el 21,7 % de les persones a Catalunya es troben per sota del 60% de la mediana d’ingressos, fixat en 11.365,61 euros en el cas de les llars amb un adult. Aquesta definició assumeix una variació del llindar de risc de pobresa cada any. Segons les dades de l’ECV del 2013, per exemple, es trobaven en risc de pobresa les persones que tenien uns ingressos per sota de 9.422,62 euros anuals. Per tant, l’augment de la taxa de risc de pobresa pot ser degut, en part, a un augment del llindar de pobresa que situa un major percentatge de persones per sota d’aquest llindar.
Llegeix més »Talent, ciència, tecnologia i innovació permeten millorar la qualitat de vida, la salut, la cohesió social i territorial, i la competitivitat de l’economia. A partir del Regional innovation scoreboard, elaborat per la Comissió Europea, analitzem quina és la capacitat innovadora de Catalunya.
Llegeix més »