L’impacte de les tensions inflacionistes del 2022 es va fer notar més en les llars de baixos ingressos

La inflació es va situar en màxims l’any 2022. A Catalunya, l’augment de preus en termes anuals va ser del 8,0 % (la taxa més alta des de mitjans de la dècada dels vuitanta), encapçalat per l’encariment de l’habitatge (14,6 %), el transport (11,9 %) i els aliments (10,3 %). Ara bé, aquestes taxes es calculen a partir d’una cistella de consum mitjana i, per tant, representen la taxa d’inflació mitjana de les llars catalanes. Tanmateix, l’increment de preus o la taxa d’inflació efectivament suportada per les llars pot diferir de la mitjana en la mesura que els patrons de consum de les llars són diferents.

Llegeix més »

La crisi de subministraments i l’afectació empresarial de la guerra a Ucraïna

Els problemes d’aprovisionament a Europa

L’esclat de la pandèmia a inicis del 2020, amb fortes restriccions de mobilitat i confinaments, va provocar l’aturada de l’economia mundial i una davallada de la demanda de béns i serveis. En el curs de la recuperació d’aquest impacte, la interacció de diversos factors ha provocat disrupcions en les cadenes globals de subministrament i ha conduït a un fort augment dels preus.

Llegeix més »

L’evolució dels preus dels productes de consum i de les matèries primeres

Els darrers mesos la inflació està registrant unes xifres molt elevades, per sobre del 9 %, un fet que no es donava des de la dècada dels anys 80. Si bé és cert que els darrers mesos el fenomen s’ha accentuat, és amb el confinament domiciliari dels mesos de març i abril de 2020 que van començar a fer-se evidents una sèrie de fenòmens que, de manera agregada, han acabat provocant l’evolució dels preus actuals i que expliquem a continuació.

Llegeix més »

L’augment dels preus de l’energia

Una combinació de factors globals ha fet enfilar el preu del gas natural fins a màxims històrics. La demanda ha crescut per la recuperació econòmica. També per canvis en el mix energètic de moltes economies que estan substituint carbó i refinats del petroli per gas, per tal de moderar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

D’altra banda, l’oferta està continguda. Els últims anys, el fracking havia afavorit uns preus baixos del gas, i amb la caiguda d’activitat per la COVID va continuar aquesta tendència. Això, junt amb les pressions per descarbonitzar l’economia han limitat les inversions per mantenir o ampliar la capacitat d’extracció de productes fòssils. Rússia, que proporcionava el 41 % del gas a Europa, ha reduït la seva oferta a través d’Ucraïna per conflictes polítics. Aquesta situació podria corregir-se amb el gasoducte entre Rússia i Alemanya, que ja s’ha acabat de construir i s’espera que comenci a funcionar abans d’acabar l’any. D’altra banda, el 31 d’octubre d’enguany, el gasoducte Magreb-Europa, que connecta Algèria amb Espanya a través del Marroc, ha tancat definitivament després del trencament de relacions diplomàtiques entre ambdós països. Malgrat això, el gas provinent d’Algèria podrà seguir arribant a través del gasoducte Medgaz.

Llegeix més »