Els problemes d’aprovisionament a Europa
L’esclat de la pandèmia a inicis del 2020, amb fortes restriccions de mobilitat i confinaments, va provocar l’aturada de l’economia mundial i una davallada de la demanda de béns i serveis. En el curs de la recuperació d’aquest impacte, la interacció de diversos factors ha provocat disrupcions en les cadenes globals de subministrament i ha conduït a un fort augment dels preus.
Quins són els principals factors darrere dels problemes d’aprovisionament globals? En primer lloc, cal fer esment a l’increment sobtat de la demanda mundial de béns, inicialment propiciat per la impossibilitat de consumir en el context de mesures de contenció de la COVID-19 i a posteriori per la flexibilització de les restriccions, la millora de la situació sanitària, l’estalvi acumulat i les polítiques econòmiques expansives. Aquest impuls de la demanda, no es va correspondre amb l’oferta, que no tenia capacitat per abastir tota la demanda en els terminis habituals. En segon lloc, és important anotar singularitats sectorials, que han agreujat els colls d’ampolla. Així, algunes indústries com l’automoció o la fabricació de productes i equips electrònics s’han vist especialment afectades per l’escassetat de subministraments, en particular, de semiconductors, que ha comportat un desajust notori entre una demanda a l’alça i una oferta continguda. Finalment, cal afegir les disrupcions en el transport marítim, que han agreujat el fenomen dels colls d’ampolla, com l’incident en el canal de Suez, la disponibilitat limitada de contenidors a escala global i, més recentment, el col·lapse al port de Xangai, per la política de tolerància zero enfront de la COVID-19 a la Xina.
En aquest context, l’economia europea, una economia amb una dependència elevada de les importacions de matèries primeres i béns intermedis i, per tant, especialment vulnerable davant la crisi de subministraments, s’ha vist fortament afectada. Les activitats del sector industrial, amb una producció altament fragmentada són les que s’han vist més perjudicades. Des de finals del 2021, el volum d’empreses afectades per una manca de material o d’equipament ha cobrat una dimensió sense precedents històrics. Segons la Comissió Europea, durant el tercer trimestre del 2022 el 44,7 % de les empreses industrials europees declaren estar afectades per una manca de materials o d’equipament, si bé l’afectació s’ha reduït lleugerament respecte del trimestre anterior. Com s’observa al gràfic de sota, la manca de mà d’obra és el segon factor que més limita la producció de les empreses, però en molt menor mesura (un 27,4% se’n veuen afectades).
Una de les branques més afectades pels colls d’ampolla i la manca de semiconductors és la indústria de l’automoció, amb el 75,6 % de les empreses. La indústria de fabricació de material i d’equip elèctric, i també la de productes informàtics, registren una afectació substancial, fins al 70,8 % i 69,6 % de les empreses, respectivament.
Les economies més perjudicades són les que tenen un major pes de la indústria, com el cas d’Alemanya, on actualment el 68,3 % de les empreses estan afectades, mentre que Espanya s’ha mantingut entorn del 25 %. L’economia alemanya registra una afectació del 100 % en el cas de les empreses del sector de l’automoció, i també en les indústries de fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, i de material i equipament elèctric (en el cas d’Espanya, estan afectades el 72,4 %, 33,6 % i 29,4 %, respectivament). La crisi de subministraments ha incidit de manera significativa en la indústria del paper espanyola, fins al 52,4 % de les empreses.
Els problemes d’aprovisionament a Catalunya
A Catalunya, l’Idescat publica trimestralment l’Enquesta de clima empresarial, que recull l’opinió de les empreses catalanes sobre un conjunt de variables relacionades amb el seu desenvolupament econòmic. A més de les preguntes bàsiques, el Mòdul d’actualitat inclou qüestions d’àmbits d’interès actual. Des de l’esclat de la pandèmia, es pregunta sobre la incidència de la crisi sanitària, inclosos aspectes relacionats amb els subministraments. Però, a més, tant l’edició del quart trimestre del 2021 com la del segon trimestre del 2022 recullen informació addicional sobre aquesta qüestió, de manera que ens permet valorar l’evolució de la crisi de subministraments sobre el teixit empresarial català.
Segons aquestes dades, al segon trimestre del 2022, el 31,9 % dels establiments empresarials de Catalunya declara haver tingut dificultats per disposar d’aprovisionaments (1,5 punts per sobre del quart trimestre del 2021). Les empreses del sector industrial són les que declaren una major afectació (50,7 %), per bé que s’ha reduït en 6,7 punts respecte a finals del 2021. La incidència augmenta en la resta de sectors, tot i que es manté per sota dels nivells de la indústria: el comerç (41,7 %), la construcció (40,9 %) i l’hostaleria (36,9 %).
Tal com indica el gràfic, els problemes d’aprovisionament van augmentar el segon i tercer trimestre del 2021, amb la recuperació de l’economia i l’augment de la demanda de certs béns i serveis, i han repuntat a inicis del 2022 amb l’escat de la guerra a Ucraïna i la consegüent pujada dels preus energètics i matèries primeres, si bé les dades més recents suggereixen una certa millora.
De manera generalitzada per sectors, pràcticament la totalitat dels establiments amb dificultats per abastir-se ha sofert aturades o retards en l’aprovisionament de béns o serveis (en un 93,5 % dels casos, 2,5 punts més que al 4T2021) i ha patit un encariment de les seves compres (en un 90,6 % dels casos, 13,9 punts més que al 4T2021). Dels establiments afectats per l’encariment de béns o serveis, més de la meitat declara que les compres de productes intermedis, mercaderies o subministraments s’han encarit entre un 10 % i 25 %.
Les principals mesures que les empreses catalanes afectades adopten per afrontar les dificultats d’aprovisionament, i que es generalitza per activitats econòmiques, són l’assumpció de menys beneficis o de pèrdues (el 84,7 % de les empreses afectades), traslladar l’encariment de les compres de béns intermedis als preus finals (70,8 %) i, en menor freqüència, substituir els béns per d’altres alternatius (52,8 %).
Quant a les previsions de millora de les restriccions d’aprovisionaments, el 17,6 % dels establiments de Catalunya preveu que la millora serà enguany, el 56,6 % considera que els colls d’ampolla s’alleugeriran l’any vinent, mentre que el 25,8 % preveu que la crisi millorarà més enllà del 2023. Destaca el pessimisme del sector de l’hostaleria i també dels establiments de menys de 10 ocupats, dels quals un 37,3 % i 33,2 % dels establiments, respectivament, preveu una millora més enllà del 2023.
L’impacte de la guerra a Ucraïna i la resposta inicial davant l’alça del preu de l’energia
D’altra banda, el 44,6 % de les empreses catalanes declara que el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna ja ha afectat la seva activitat de negoci, principalment per l’increment de les matèries primeres o altres inputs (en un 91,6 % dels casos) i per l’impacte de la pujada del preu de l’energia (un 91,6 %) – principalment en les empreses de fins a 49 empleats.
Com a resposta a les dificultats derivades de l’augment del preu de l’energia, les empreses també opten per obtenir menors beneficis o pèrdues (el 85,1 % de les afectades) -especialment el sector de la construcció- i, en segona instància, en traslladar l’encariment dels béns intermedis als preus finals (el 66,6 %). Aquesta decisió es generalitza per sectors econòmics i per grandària de l’establiment, per bé que cal destacar que el 10,1 % de les empreses de 50 o més ocupats decideix aturar la producció, i el 10,9 % de les microempreses consideren tancar l’empresa si les disrupcions persisteixen.
