Per què l’IPRI català té una evolució cada cop més diferent de la de l’IPRI espanyol?

Des de l’esclat de la COVID-19, la inflació ha presentat un comportament del qual gairebé no hi ha precedents en tota la sèrie històrica: un enfonsament durant els primers mesos de la pandèmia, i una escalada posterior, en un inici deguda, en part, a l’efecte base, però també deguda a factors més de fons, com els colls d’ampolla, l’increment sobtat de la demanda, i també a característiques estructurals i factors geoestratègics que han incidit de ple en els preus de l’energia i, de retruc, en els preus de la cistella de consum de l’IPC.

Llegeix més »

L’evolució dels preus dels productes de consum i de les matèries primeres

Els darrers mesos la inflació està registrant unes xifres molt elevades, per sobre del 9 %, un fet que no es donava des de la dècada dels anys 80. Si bé és cert que els darrers mesos el fenomen s’ha accentuat, és amb el confinament domiciliari dels mesos de març i abril de 2020 que van començar a fer-se evidents una sèrie de fenòmens que, de manera agregada, han acabat provocant l’evolució dels preus actuals i que expliquem a continuació.

Llegeix més »

L’augment dels preus de l’energia

Una combinació de factors globals ha fet enfilar el preu del gas natural fins a màxims històrics. La demanda ha crescut per la recuperació econòmica. També per canvis en el mix energètic de moltes economies que estan substituint carbó i refinats del petroli per gas, per tal de moderar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

D’altra banda, l’oferta està continguda. Els últims anys, el fracking havia afavorit uns preus baixos del gas, i amb la caiguda d’activitat per la COVID va continuar aquesta tendència. Això, junt amb les pressions per descarbonitzar l’economia han limitat les inversions per mantenir o ampliar la capacitat d’extracció de productes fòssils. Rússia, que proporcionava el 41 % del gas a Europa, ha reduït la seva oferta a través d’Ucraïna per conflictes polítics. Aquesta situació podria corregir-se amb el gasoducte entre Rússia i Alemanya, que ja s’ha acabat de construir i s’espera que comenci a funcionar abans d’acabar l’any. D’altra banda, el 31 d’octubre d’enguany, el gasoducte Magreb-Europa, que connecta Algèria amb Espanya a través del Marroc, ha tancat definitivament després del trencament de relacions diplomàtiques entre ambdós països. Malgrat això, el gas provinent d’Algèria podrà seguir arribant a través del gasoducte Medgaz.

Llegeix més »

Amb els nous patrons de consum derivats de la pandèmia, l’IPC segueix sent vàlid?

Els darrers anys es constata una tendència a la moderació en l’evolució dels índexs de preus. Fins ara, la contenció de la demanda i dels salaris eren alguns factors que explicaven, principalment, aquesta moderació. Però a partir del mes de març de 2020, amb l’arribada brusca de la crisi sanitària, la tendència s’accentua. A Catalunya, la inflació interanual d’aquell mes va ser del 0,0 %, i a partir d’aleshores les variacions de preus van entrar en terreny negatiu. A l’octubre es va assolir un mínim: -1,1 %.

Llegeix més »

El salari mínim de referència català: incidència directa potencial

A l’entrada anterior es va presentar una estimació de quin hauria de ser un salari mínim de referència (SMR) tenint en compte el context salarial de l’economia catalana i les recomanacions d’institucions a nivell internacional o europeu. Amb les últimes dades disponibles, prenent el salari mitjà com a referència la quantia de l’SMR hauria de ser de 1.239,5 € mensuals a 14 pagues (17.352,8 € anuals) per a un treballador a temps complet que treballi tots els dies , mentre que si es fa servir la mediana salarial la quantia seria de 1.060,1 € mensuals (14.841,5 € anuals).

Llegeix més »

El salari mínim de referència català: context i estimació

En els anys posteriors a l’esclat de la crisi del 2008, els salaris van suportar bona part de l’ajust per recuperar la competitivitat en costos perduda al llarg de la darrera expansió. Aquest ajust el van patir especialment les persones amb salaris més baixos (línia negra del gràfic a continuació). L’empitjorament o estancament de les condicions salarials s’ha traduït en un augment de la pobresa en el treball i una desigualtat salarial elevada. Actualment la taxa de risc de pobresa en el treball a Catalunya (del 14,4 %) és una de les més elevades de la UE.

Llegeix més »