La inflació es va situar en màxims l’any 2022. A Catalunya, l’augment de preus en termes anuals va ser del 8,0 % (la taxa més alta des de mitjans de la dècada dels vuitanta), encapçalat per l’encariment de l’habitatge (14,6 %), el transport (11,9 %) i els aliments (10,3 %). Ara bé, aquestes taxes es calculen a partir d’una cistella de consum mitjana i, per tant, representen la taxa d’inflació mitjana de les llars catalanes. Tanmateix, l’increment de preus o la taxa d’inflació efectivament suportada per les llars pot diferir de la mitjana en la mesura que els patrons de consum de les llars són diferents.
Llegeix més »Categoria: Preus i salaris
L’episodi inflacionari del 2022 comparat amb l’estagflació dels setanta
Durant l’any 2022, les altes taxes d’inflació i les incerteses econòmiques globals van fer tornar amb força el concepte d’estagflació, un fenomen present als anys setanta, quan l’economia experimentava una forta inflació en paral·lel a un estancament econòmic. Aquest terme descriu una conjuntura especialment complexa per a la política econòmica.
Llegeix més »L’alça dels preus de l’energia i la resposta de les empreses
Des de la segona meitat del 2021, els preus de les matèries primeres i l’energia han augmentat a un ritme significatiu, amb la consegüent pressió sobre els costos de producció. L’encariment del preu de l’energia s’explica per factors de naturalesa diversa, com ara els costos creixents d’extracció en el cas del petroli, les tensions geopolítiques o, per exemple, el mecanisme de càlcul del preu de l’electricitat, fortament condicionat pel preu del gas. En el segon trimestre de 2022, gairebé la totalitat dels establiments a Catalunya constata un increment dels preus dels consums energètics i dels béns intermedis, així com un empitjorament dels retards o aturades en el subministrament d’aquestes. Inicialment, l’afectació es concentrava a les branques amb una dependència energètica més elevada, però gradualment l’impacte s’ha fet palès a la resta de l’economia. A Catalunya, la majoria dels establiments afectats per la pujada dels costos de producció han reduït els marges, han augmentat els preus dels seus productes finals, i en menor mesura, han substituït els inputs afectats per altres alternatius.
Llegeix més »La crisi de subministraments i l’afectació empresarial de la guerra a Ucraïna
Els problemes d’aprovisionament a Europa
L’esclat de la pandèmia a inicis del 2020, amb fortes restriccions de mobilitat i confinaments, va provocar l’aturada de l’economia mundial i una davallada de la demanda de béns i serveis. En el curs de la recuperació d’aquest impacte, la interacció de diversos factors ha provocat disrupcions en les cadenes globals de subministrament i ha conduït a un fort augment dels preus.
Llegeix més »Per què l’IPRI català té una evolució cada cop més diferent de la de l’IPRI espanyol?
Des de l’esclat de la COVID-19, la inflació ha presentat un comportament del qual gairebé no hi ha precedents en tota la sèrie històrica: un enfonsament durant els primers mesos de la pandèmia, i una escalada posterior, en un inici deguda, en part, a l’efecte base, però també deguda a factors més de fons, com els colls d’ampolla, l’increment sobtat de la demanda, i també a característiques estructurals i factors geoestratègics que han incidit de ple en els preus de l’energia i, de retruc, en els preus de la cistella de consum de l’IPC.
Llegeix més »L’evolució dels preus dels productes de consum i de les matèries primeres
Els darrers mesos la inflació està registrant unes xifres molt elevades, per sobre del 9 %, un fet que no es donava des de la dècada dels anys 80. Si bé és cert que els darrers mesos el fenomen s’ha accentuat, és amb el confinament domiciliari dels mesos de març i abril de 2020 que van començar a fer-se evidents una sèrie de fenòmens que, de manera agregada, han acabat provocant l’evolució dels preus actuals i que expliquem a continuació.
Llegeix més »L’augment dels preus de l’energia
Una combinació de factors globals ha fet enfilar el preu del gas natural fins a màxims històrics. La demanda ha crescut per la recuperació econòmica. També per canvis en el mix energètic de moltes economies que estan substituint carbó i refinats del petroli per gas, per tal de moderar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).
D’altra banda, l’oferta està continguda. Els últims anys, el fracking havia afavorit uns preus baixos del gas, i amb la caiguda d’activitat per la COVID va continuar aquesta tendència. Això, junt amb les pressions per descarbonitzar l’economia han limitat les inversions per mantenir o ampliar la capacitat d’extracció de productes fòssils. Rússia, que proporcionava el 41 % del gas a Europa, ha reduït la seva oferta a través d’Ucraïna per conflictes polítics. Aquesta situació podria corregir-se amb el gasoducte entre Rússia i Alemanya, que ja s’ha acabat de construir i s’espera que comenci a funcionar abans d’acabar l’any. D’altra banda, el 31 d’octubre d’enguany, el gasoducte Magreb-Europa, que connecta Algèria amb Espanya a través del Marroc, ha tancat definitivament després del trencament de relacions diplomàtiques entre ambdós països. Malgrat això, el gas provinent d’Algèria podrà seguir arribant a través del gasoducte Medgaz.
Llegeix més »Els preus de l’energia elèctrica el gener de 2021
El 2021 va començar amb fred intens pel temporal Filomena i amb el preu de l’electricitat enfilant-se fortament en el mercat majorista. Pocs dies després, a finals de gener, el preu va caure a nivells mínims. A continuació analitzem la formació de preus i el cas concret de dos dies excepcionals del mes de gener.
Llegeix més »Amb els nous patrons de consum derivats de la pandèmia, l’IPC segueix sent vàlid?
Els darrers anys es constata una tendència a la moderació en l’evolució dels índexs de preus. Fins ara, la contenció de la demanda i dels salaris eren alguns factors que explicaven, principalment, aquesta moderació. Però a partir del mes de març de 2020, amb l’arribada brusca de la crisi sanitària, la tendència s’accentua. A Catalunya, la inflació interanual d’aquell mes va ser del 0,0 %, i a partir d’aleshores les variacions de preus van entrar en terreny negatiu. A l’octubre es va assolir un mínim: -1,1 %.
Llegeix més »El salari mínim de referència català: incidència directa potencial
A l’entrada anterior es va presentar una estimació de quin hauria de ser un salari mínim de referència (SMR) tenint en compte el context salarial de l’economia catalana i les recomanacions d’institucions a nivell internacional o europeu. Amb les últimes dades disponibles, prenent el salari mitjà com a referència la quantia de l’SMR hauria de ser de 1.239,5 € mensuals a 14 pagues (17.352,8 € anuals) per a un treballador a temps complet que treballi tots els dies , mentre que si es fa servir la mediana salarial la quantia seria de 1.060,1 € mensuals (14.841,5 € anuals).
Llegeix més »