La demografia empresarial recupera els nivells prepandèmia amb diferències notables segons grandària i activitat econòmica

L’INE publica anualment l’estadística del directori central d’empreses (DIRCE), segons la qual, a 1 de gener de 2022, el nombre d’empreses actives amb domicili social a Catalunya va ser de 634.223, un 1,8 % més que l’any anterior. Aquesta recuperació ha permès sobrepassar el nombre d’empreses actives a 1 de gener de 2020, en un 0,7 % (11.256 empreses més) i respecte el 2014, l’augment és del 10 % (57.658 empreses més).

Llegeix més »

L’alça dels preus de l’energia i la resposta de les empreses

Des de la segona meitat del 2021, els preus de les matèries primeres i l’energia han augmentat a un ritme significatiu, amb la consegüent pressió sobre els costos de producció. L’encariment del preu de l’energia s’explica per factors de naturalesa diversa, com ara els costos creixents d’extracció en el cas del petroli, les tensions geopolítiques o, per exemple, el mecanisme de càlcul del preu de l’electricitat, fortament condicionat pel preu del gas. En el segon trimestre de 2022, gairebé la totalitat dels establiments a Catalunya constata un increment dels preus dels consums energètics i dels béns intermedis, així com un empitjorament dels retards o aturades en el subministrament d’aquestes. Inicialment, l’afectació es concentrava a les branques amb una dependència energètica més elevada, però gradualment l’impacte s’ha fet palès a la resta de l’economia. A Catalunya, la majoria dels establiments afectats per la pujada dels costos de producció han reduït els marges, han augmentat els preus dels seus productes finals, i en menor mesura, han substituït els inputs afectats per altres alternatius.

Llegeix més »

La crisi de subministraments i l’afectació empresarial de la guerra a Ucraïna

Els problemes d’aprovisionament a Europa

L’esclat de la pandèmia a inicis del 2020, amb fortes restriccions de mobilitat i confinaments, va provocar l’aturada de l’economia mundial i una davallada de la demanda de béns i serveis. En el curs de la recuperació d’aquest impacte, la interacció de diversos factors ha provocat disrupcions en les cadenes globals de subministrament i ha conduït a un fort augment dels preus.

Llegeix més »

L’edició 2021 de l’Enquesta de condicions de vida ja ens permet saber què va passar amb la renda de les llars durant la pandèmia

El mes de juny s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida. L’edició d’enguany recull les dades de renda mitjana de les llars de l’any anterior al de l’enquesta, és a dir, del 2020. És un bon moment per valorar què va passar amb la renda de les llars i de les persones durant l’esclat de la pandèmia de la COVID-19.

Llegeix més »

Per què l’IPRI català té una evolució cada cop més diferent de la de l’IPRI espanyol?

Des de l’esclat de la COVID-19, la inflació ha presentat un comportament del qual gairebé no hi ha precedents en tota la sèrie històrica: un enfonsament durant els primers mesos de la pandèmia, i una escalada posterior, en un inici deguda, en part, a l’efecte base, però també deguda a factors més de fons, com els colls d’ampolla, l’increment sobtat de la demanda, i també a característiques estructurals i factors geoestratègics que han incidit de ple en els preus de l’energia i, de retruc, en els preus de la cistella de consum de l’IPC.

Llegeix més »

Els fluxos comercials de Catalunya amb Ucraïna i Rússia: volum limitat però productes rellevants

El volum del comerç amb Rússia i Ucraïna representa una part poc destacada del total d’intercanvis de Catalunya amb l’exterior. Les exportacions de béns a Rússia suposen el 0,8 % del total de les exportacions catalanes de l’any 2021. Això són gairebé 660 milions d’euros en preus corrents. Per branques, destaquen les semimanufactures (34,7 %), que inclouen els productes químics, i manufactures de consum (32,6 %). D’altra banda, les importacions de béns representen el 0,6 % del total, 562 milions d’euros, i estan molt concentrades en els productes energètics (69,1 %). Pel que fa a les exportacions a Ucraïna, suposen 151 milions d’euros i representen el 0,2 % del total, mentre que les importacions en són el 0,4 % (372 milions d’euros), i en gran part són productes del sector de l’alimentació (82,6 %). Les dades per al 2022 només són disponibles fins al febrer, per tant, serà en els pròxims trimestres quan s’observarà la magnitud de l’impacte de la guerra en aquests fluxos comercials.

Llegeix més »

L’evolució dels preus dels productes de consum i de les matèries primeres

Els darrers mesos la inflació està registrant unes xifres molt elevades, per sobre del 9 %, un fet que no es donava des de la dècada dels anys 80. Si bé és cert que els darrers mesos el fenomen s’ha accentuat, és amb el confinament domiciliari dels mesos de març i abril de 2020 que van començar a fer-se evidents una sèrie de fenòmens que, de manera agregada, han acabat provocant l’evolució dels preus actuals i que expliquem a continuació.

Llegeix més »

Evolució del turisme a Catalunya durant el tercer trimestre del 2021

Des de l’esclat de la pandèmia el març del 2020, el sector del turisme es va veure condicionat per les restriccions que limitaven la mobilitat de les persones. L’inici de l’any 2021 va estar marcat per la tercera onada de COVID-19. Consegüentment, els fluxos turístics es van mantenir molt baixos durant els primers mesos de l’any. No obstant això, la fi del tercer estat d’alarma declarat per l’Estat el 9 de maig del 2021, juntament amb el progrés de vacunació contra la COVID-19, l’obertura de les fronteres internacionals a persones vacunades, l’estalvi acumulat durant la pandèmia i l’entrada en vigor del passaport digital COVID de la UE, va suposar un impuls per reprendre l’activitat turística els mesos d’estiu.

Llegeix més »

Els joves: els grans perjudicats de la crisi sanitària?

El mes de juliol es van fer públics els resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida. Malgrat que és l’edició del 2020, és fonamental tenir en compte que el treball de camp preguntava sobre els ingressos i sobre la intensitat del treball a la llar durant l’any anterior al de l’entrevista, és a dir, el 2019, mentre que la privació material sí que fa referència a l’any 2020 i, per tant, sí que captura l’impacte de la crisi derivada de la COVID.

Llegeix més »

L’augment dels preus de l’energia

Una combinació de factors globals ha fet enfilar el preu del gas natural fins a màxims històrics. La demanda ha crescut per la recuperació econòmica. També per canvis en el mix energètic de moltes economies que estan substituint carbó i refinats del petroli per gas, per tal de moderar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

D’altra banda, l’oferta està continguda. Els últims anys, el fracking havia afavorit uns preus baixos del gas, i amb la caiguda d’activitat per la COVID va continuar aquesta tendència. Això, junt amb les pressions per descarbonitzar l’economia han limitat les inversions per mantenir o ampliar la capacitat d’extracció de productes fòssils. Rússia, que proporcionava el 41 % del gas a Europa, ha reduït la seva oferta a través d’Ucraïna per conflictes polítics. Aquesta situació podria corregir-se amb el gasoducte entre Rússia i Alemanya, que ja s’ha acabat de construir i s’espera que comenci a funcionar abans d’acabar l’any. D’altra banda, el 31 d’octubre d’enguany, el gasoducte Magreb-Europa, que connecta Algèria amb Espanya a través del Marroc, ha tancat definitivament després del trencament de relacions diplomàtiques entre ambdós països. Malgrat això, el gas provinent d’Algèria podrà seguir arribant a través del gasoducte Medgaz.

Llegeix més »