La pobresa ancorada i el gràfic de densitat dels ingressos ofereixen visions complementàries a la taxa de risc de pobresa

El 15 de juliol de 2020 es van fer públiques les dades de l’Enquesta de condicions de vida (ECV), amb les quals es calcula la taxa AROPE (At-risk-of-poverty rate and/or exclusion) i els seus tres components: dos de no monetaris (la taxa de privació material severa i la taxa de llars amb baixa intensitat del treball) i un de monetari (la taxa de risc de pobresa).

Aquest darrer component contempla la pobresa des d’un punt de vista monetari i relatiu. Segons les dades de l’ECV del 2020, la taxa de risc de pobresa és del 21,7 %, és a dir, el 21,7 % de les persones a Catalunya es troben per sota del 60% de la mediana d’ingressos, fixat en 11.365,61 euros en el cas de les llars amb un adult. Aquesta definició assumeix una variació del llindar de risc de pobresa cada any. Segons les dades de l’ECV del 2013, per exemple, es trobaven en risc de pobresa les persones que tenien uns ingressos per sota de 9.422,62 euros anuals. Per tant, l’augment de la taxa de risc de pobresa pot ser degut, en part, a un augment del llindar de pobresa que situa un major percentatge de persones per sota d’aquest llindar.

Llegeix més »

El saldo exterior de l’economia catalana

En l’actual context, la diversificació i solidesa de la demanda exterior de béns de l’economia catalana pot ser un factor que suavitzi l’impacte negatiu de la crisi sanitària i que pot ajudar a encarar una eventual recuperació amb solidesa. La crisi financera global va suposar un canvi estructural en la demanda externa de Catalunya, històricament deficitària amb l’estranger, fet que era compensat àmpliament amb el comerç amb la resta de l’Estat espanyol. La sortida de la crisi financera es va basar en l’enfocament a l’estranger i els guanys tant de marge intensiu (volum exportat) com extensiu (nombre d’empreses exportadores). Això va fer que el saldo exterior, d’acord amb les dades dels comptes econòmics de Catalunya, guanyés 10 punts de PIB entre 2007 i 2014 passant del 3,6 % al 13,6 %. Aquest superàvit ha suposat una de les principals potencialitats de Catalunya en els darrers anys, permetent una posició financera sanejada enfront l’exterior. Per tal de recuperar el creixement econòmic quan el context sanitari sigui favorable, cal mantenir l’orientació exportadora i recuperar els nivells de comerç internacional.

Llegeix més »

Efectes de la COVID-19 sobre la liquiditat i la solvència empresarials

La crisi sanitària i les mesures de contenció derivades han causat una caiguda molt pronunciada de l’activitat econòmica i de la facturació de les empreses, sobretot en aquelles branques d’activitat més exposades a la interacció social. La pèrdua de volum de negoci unida als costos fixos de les empreses s’ha traduït en un empitjorament de la situació financera empresarial.

Llegeix més »

Què són les finances sostenibles?

Les finances sostenibles són aquelles en què a més d’un criteri de rendibilitat s’hi associa algun criteri ambiental, social i/o de governança. Concretament fan referència al finançament de projectes que integren qüestions:

  • Mediambientals com la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la preservació de la biodiversitat, la prevenció de la contaminació i l’economia circular;
  • Socials com la desigualtat, la inclusió, les relacions laborals, la inversió en capital humà i els drets humans; i
  • De governança com les estructures de gestió, les relacions amb els empleats i la remuneració dels executius; que condicionen la presa de decisions sobre les qüestions ambientals i socials.
Llegeix més »

La inversió en R+D a Catalunya des d’una perspectiva internacional comparada

Sovint sentim a dir que la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) és un element fonamental per al desenvolupament i la competitivitat d’una economia. En aquesta entrada analitzem des d’una perspectiva internacional comparada l’esforç inversor que es fa a Catalunya en aquest àmbit. A més, mostrem quins agents realitzen aquesta despesa per mirar d’explicar què ens allunya dels estàndards internacionals en despesa en R+D.

Llegeix més »

L’euro digital del BCE

La digitalització de l’economia i les contínues innovacions tecnològiques estan canviant la manera de consumir i de pagar dels ciutadans, així com la manera en la que les empreses produeixen i venen béns i serveis. L’efectiu representa cada vegada una part menor de les transaccions. Segons dades del Banc Central Europeu (BCE), l’ús d’efectiu mesurat pel volum de transaccions va caure del 79 % el 2016 al 73 % el 2019. Pel que fa al valor de les transaccions, la caiguda va ser del 54 % al 48 % en el mateix període. Per tant, tot i que els pagaments mitjançant diners en efectiu encara predominen, la creixent expansió dels pagaments electrònics immediats és una realitat.

Llegeix més »

Amb els nous patrons de consum derivats de la pandèmia, l’IPC segueix sent vàlid?

Els darrers anys es constata una tendència a la moderació en l’evolució dels índexs de preus. Fins ara, la contenció de la demanda i dels salaris eren alguns factors que explicaven, principalment, aquesta moderació. Però a partir del mes de març de 2020, amb l’arribada brusca de la crisi sanitària, la tendència s’accentua. A Catalunya, la inflació interanual d’aquell mes va ser del 0,0 %, i a partir d’aleshores les variacions de preus van entrar en terreny negatiu. A l’octubre es va assolir un mínim: -1,1 %.

Llegeix més »