L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha creat un projecte d’estadística experimental que mesura el turisme a partir de la posició dels telèfons mòbils. A partir dels grans avenços tecnològics i la presència a la vida quotidiana dels dispositius, aplicacions i eines que deixen una empremta digital, és possible mesurar el nombre de visitants estrangers i conèixer les característiques principals dels seus viatges.
Llegeix més »El primer trimestre del 2023 l’economia catalana s’accelera fins a un 3,0 % interanual, i acumula vuit trimestres amb un ritme superior a la zona euro (1,3 %)
Fa unes setmanes es va publicar la Nota de conjuntura Econòmica (abril del 2023) i en aquesta entrada fem un resum amb els missatges més destacats. En síntesi, el primer trimestre del 2023:
Llegeix més »Euro digital, la solució?
L’ús de les tecnologies ha canviat la forma com interactuem amb l’economia. Des del inici de la COVID-19 hem vist un increment en l’ús de les eines digitals per a realitzar qualsevol operació, utilitzant solucions privades com a mètodes de pagament. Tenim com a exemples Bizum, una eina per a enviar diners de manera instantània entre contactes, o les criptomonedes.
Llegeix més »L’economia catalana creix un 5,5 % l’any 2022, dos punts per sobre de la zona euro
S’ha publicat la Nota de conjuntura Econòmica (gener del 2023) i en aquesta entrada fem un resum amb els missatges més destacats. En síntesi, el quart trimestre del 2022:
- L’economia catalana ha experimentat un creixement positiu del 0,3 % trimestral, la qual cosa fa que el PIB català se situï per sobre dels valors previs a la pandèmia.
- Els sectors econòmics mostren una evolució heterogènia: el dinamisme a la construcció i sobretot als serveis contrasta amb les caigudes del sector industrial i el sector agrari a causa de l’encariment de costos.
- L’ocupació desaccelera el seu creixement, mentre que la temporalitat cau a un nou mínim (14,5 %).
- La inflació canvia de tendència i es modera fins al 5,2 % el darrer mes de l’any.
La demografia empresarial recupera els nivells prepandèmia amb diferències notables segons grandària i activitat econòmica
L’INE publica anualment l’estadística del directori central d’empreses (DIRCE), segons la qual, a 1 de gener de 2022, el nombre d’empreses actives amb domicili social a Catalunya va ser de 634.223, un 1,8 % més que l’any anterior. Aquesta recuperació ha permès sobrepassar el nombre d’empreses actives a 1 de gener de 2020, en un 0,7 % (11.256 empreses més) i respecte el 2014, l’augment és del 10 % (57.658 empreses més).
Llegeix més »L’alça dels preus de l’energia i la resposta de les empreses
Des de la segona meitat del 2021, els preus de les matèries primeres i l’energia han augmentat a un ritme significatiu, amb la consegüent pressió sobre els costos de producció. L’encariment del preu de l’energia s’explica per factors de naturalesa diversa, com ara els costos creixents d’extracció en el cas del petroli, les tensions geopolítiques o, per exemple, el mecanisme de càlcul del preu de l’electricitat, fortament condicionat pel preu del gas. En el segon trimestre de 2022, gairebé la totalitat dels establiments a Catalunya constata un increment dels preus dels consums energètics i dels béns intermedis, així com un empitjorament dels retards o aturades en el subministrament d’aquestes. Inicialment, l’afectació es concentrava a les branques amb una dependència energètica més elevada, però gradualment l’impacte s’ha fet palès a la resta de l’economia. A Catalunya, la majoria dels establiments afectats per la pujada dels costos de producció han reduït els marges, han augmentat els preus dels seus productes finals, i en menor mesura, han substituït els inputs afectats per altres alternatius.
Llegeix més »La crisi de subministraments i l’afectació empresarial de la guerra a Ucraïna
Els problemes d’aprovisionament a Europa
L’esclat de la pandèmia a inicis del 2020, amb fortes restriccions de mobilitat i confinaments, va provocar l’aturada de l’economia mundial i una davallada de la demanda de béns i serveis. En el curs de la recuperació d’aquest impacte, la interacció de diversos factors ha provocat disrupcions en les cadenes globals de subministrament i ha conduït a un fort augment dels preus.
Llegeix més »L’edició 2021 de l’Enquesta de condicions de vida ja ens permet saber què va passar amb la renda de les llars durant la pandèmia
El mes de juny s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida. L’edició d’enguany recull les dades de renda mitjana de les llars de l’any anterior al de l’enquesta, és a dir, del 2020. És un bon moment per valorar què va passar amb la renda de les llars i de les persones durant l’esclat de la pandèmia de la COVID-19.
Llegeix més »Per què l’IPRI català té una evolució cada cop més diferent de la de l’IPRI espanyol?
Des de l’esclat de la COVID-19, la inflació ha presentat un comportament del qual gairebé no hi ha precedents en tota la sèrie històrica: un enfonsament durant els primers mesos de la pandèmia, i una escalada posterior, en un inici deguda, en part, a l’efecte base, però també deguda a factors més de fons, com els colls d’ampolla, l’increment sobtat de la demanda, i també a característiques estructurals i factors geoestratègics que han incidit de ple en els preus de l’energia i, de retruc, en els preus de la cistella de consum de l’IPC.
Llegeix més »Els fluxos comercials de Catalunya amb Ucraïna i Rússia: volum limitat però productes rellevants
El volum del comerç amb Rússia i Ucraïna representa una part poc destacada del total d’intercanvis de Catalunya amb l’exterior. Les exportacions de béns a Rússia suposen el 0,8 % del total de les exportacions catalanes de l’any 2021. Això són gairebé 660 milions d’euros en preus corrents. Per branques, destaquen les semimanufactures (34,7 %), que inclouen els productes químics, i manufactures de consum (32,6 %). D’altra banda, les importacions de béns representen el 0,6 % del total, 562 milions d’euros, i estan molt concentrades en els productes energètics (69,1 %). Pel que fa a les exportacions a Ucraïna, suposen 151 milions d’euros i representen el 0,2 % del total, mentre que les importacions en són el 0,4 % (372 milions d’euros), i en gran part són productes del sector de l’alimentació (82,6 %). Les dades per al 2022 només són disponibles fins al febrer, per tant, serà en els pròxims trimestres quan s’observarà la magnitud de l’impacte de la guerra en aquests fluxos comercials.
Llegeix més »