Amb els nous patrons de consum derivats de la pandèmia, l’IPC segueix sent vàlid?

Els darrers anys es constata una tendència a la moderació en l’evolució dels índexs de preus. Fins ara, la contenció de la demanda i dels salaris eren alguns factors que explicaven, principalment, aquesta moderació. Però a partir del mes de març de 2020, amb l’arribada brusca de la crisi sanitària, la tendència s’accentua. A Catalunya, la inflació interanual d’aquell mes va ser del 0,0 %, i a partir d’aleshores les variacions de preus van entrar en terreny negatiu. A l’octubre es va assolir un mínim: -1,1 %.

Llegeix més »

L’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 en perspectiva de gènere (2/2)

El dia 15 d’octubre es va publicar en aquest blog un resum d’algunes de les conclusions del document que el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda va publicar per conèixer com afectava el confinament per la COVID-19 en funció del gènere (el podeu consultar aquí).

Aquella entrada es va centrar en el mercat laboral. L’estudi, però, abordava dos aspectes més: la situació econòmica de les llars i els efectes del confinament en la conciliació laboral, familiar i personal.

Llegeix més »

L’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 en perspectiva de gènere (1/2)

Institucions arreu del món mostren la seva preocupació per l’impacte específic que la crisi de la COVID-19 té sobre les dones. El mes d’abril les Nacions Unides va publicar un document sobre com abordar els efectes d’aquesta pandèmia en termes de gènere. Dos mesos més tard, el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda va estudiar com afectava el confinament per la COVID-19 en funció del gènere (podeu veure la publicació aquí). L’estudi analitzava l’impacte del confinament per gènere en tres àrees: el mercat laboral, la situació econòmica de les llars i, en tercer lloc, els efectes en la conciliació laboral, familiar i personal.

Llegeix més »

Mesures alternatives de l’atur a Catalunya

L’enquesta de població activa (EPA) és la font estadística oficial que mesura la taxa d’atur, que és el percentatge de població activa que està desocupada. L’EPA utilitza la definició d’atur de l’Organització Internacional del Treball (OIT), comparable a escala internacional. Aquesta definició considera com a persones desocupades les que, en el moment de ser enquestades, estan sense feina, estan disponibles per treballar en un termini màxim de dues setmanes, i han cercat feina d’una manera activa les darreres quatre setmanes.

Llegeix més »

L’economia catalana avança un 2,0 % l’any 2019, vuit dècimes per sobre de la zona euro

S’ha publicat la Nota de Conjuntura Econòmica (gener del 2020).

  • L’avanç de l’economia és més intens la primera meitat del 2019 i es modera el segon semestre de l’any, amb taxes interanuals del 2,0 % el tercer trimestre i de l’1,8 % el quart trimestre.
  • El sector serveis manté un creixement significatiu tot i que més moderat l’últim trimestre de l’any. La construcció es desaccelera al llarg del 2019 i el sector industrial continua amb una evolució feble.
  • L’ocupació manté un creixement notable el quart trimestre (2,6 %) i la taxa d’atur continua disminuint fins arribar al 10,4 %, la taxa més baixa en onze anys.
Llegeix més »

Projeccions de població municipals 2018 -2033

D’aquí al 2033 la població augmentarà a 6 de cada 10 municipis catalans segons les projeccions de l’Idescat

L’Idescat ha fet públiques les projeccions de població municipals per al període 2018 – 2033. Segons aquestes projeccions, la població experimentarà un procés de concentració territorial i creixerà, principalment, en municipis de més de 5.000 habitants. En canvi, gairebé la meitat dels municipis de menys de 5.000 habitants perdrà població.

Llegeix més »

Catalunya ocupa la novena posició en l’Índex d’igualtat de gènere de la Unió Europea

L’Idescat publica per primera vegada l’Índex d’igualtat de gènere (IIG) de Catalunya, elaborat conjuntament amb l’Institut Català de les Dones, d’acord amb la metodologia establerta per l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE). L’índex d’igualtat de gènere és un indicador compost que mesura la distància a què es troba una societat per assolir la plena igualtat entre dones i homes. Aquest indicador té per objectiu reflectir la realitat de la igualtat de gènere en aspectes importants del benestar i el desenvolupament de les persones. Utilitza una escala de l’1 al 100, on 100 és la igualtat absoluta entre dones i homes.

Llegeix més »

El salari mínim de referència català: incidència directa potencial

A l’entrada anterior es va presentar una estimació de quin hauria de ser un salari mínim de referència (SMR) tenint en compte el context salarial de l’economia catalana i les recomanacions d’institucions a nivell internacional o europeu. Amb les últimes dades disponibles, prenent el salari mitjà com a referència la quantia de l’SMR hauria de ser de 1.239,5 € mensuals a 14 pagues (17.352,8 € anuals) per a un treballador a temps complet que treballi tots els dies , mentre que si es fa servir la mediana salarial la quantia seria de 1.060,1 € mensuals (14.841,5 € anuals).

Llegeix més »

El salari mínim de referència català: context i estimació

En els anys posteriors a l’esclat de la crisi del 2008, els salaris van suportar bona part de l’ajust per recuperar la competitivitat en costos perduda al llarg de la darrera expansió. Aquest ajust el van patir especialment les persones amb salaris més baixos (línia negra del gràfic a continuació). L’empitjorament o estancament de les condicions salarials s’ha traduït en un augment de la pobresa en el treball i una desigualtat salarial elevada. Actualment la taxa de risc de pobresa en el treball a Catalunya (del 14,4 %) és una de les més elevades de la UE.

Llegeix més »