Una combinació de factors globals ha fet enfilar el preu del gas natural fins a màxims històrics. La demanda ha crescut per la recuperació econòmica. També per canvis en el mix energètic de moltes economies que estan substituint carbó i refinats del petroli per gas, per tal de moderar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

D’altra banda, l’oferta està continguda. Els últims anys, el fracking havia afavorit uns preus baixos del gas, i amb la caiguda d’activitat per la COVID va continuar aquesta tendència. Això, junt amb les pressions per descarbonitzar l’economia han limitat les inversions per mantenir o ampliar la capacitat d’extracció de productes fòssils. Rússia, que proporcionava el 41 % del gas a Europa, ha reduït la seva oferta a través d’Ucraïna per conflictes polítics. Aquesta situació podria corregir-se amb el gasoducte entre Rússia i Alemanya, que ja s’ha acabat de construir i s’espera que comenci a funcionar abans d’acabar l’any. D’altra banda, el 31 d’octubre d’enguany, el gasoducte Magreb-Europa, que connecta Algèria amb Espanya a través del Marroc, ha tancat definitivament després del trencament de relacions diplomàtiques entre ambdós països. Malgrat això, el gas provinent d’Algèria podrà seguir arribant a través del gasoducte Medgaz.

En aquest context, el preu del gas natural a Europa ha augmentat un 334,3 % en només sis mesos (d’abril a octubre d’enguany), i un 513,6 % en termes interbiennals l’octubre.

Els preus del petroli, la gasolina i el gasoil també augmenten, però de forma més moderada. El petroli s’ha encarit després de situar-se en nivells mínims l’abril de 2020, quan la demanda es va enfonsar amb la caiguda de l’activitat econòmica i la mobilitat. El setembre d’enguany, el preu del barril Brent s’ha situat en màxims de tres anys, i un 19,7 % per sobre de dos anys enrere. L’increment, relativament moderat, s’ha produït per la contenció de l’oferta derivada dels acords entre els països de l’OPEP i altres productors. A partir del maig del 2021, s’han relaxat les retallades a la producció i això podria fer augmentar l’oferta i, per tant, reduir les pressions inflacionistes.

Pel que fa al mercat de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH), el juny d’enguany la Unió Europea ha augmentat la seva ambició en relació a reduir les emissions de GEH, i ha passat d’un objectiu de reducció del 40 % fins al 55 % per al 2030, en comparació amb els nivells de 1990. La decisió ha accelerat el ritme de reducció del volum total de drets d’emissió, i això ha contribuït a un increment dels preus més elevat.

El setembre de 2021 el preu dels drets d’emissió va arribar a un màxim de 61 euros, i el novembre el preu ha sigut de 58,24 euros. L’increment interanual de novembre és del 119,28 %.

Els encariments del gas i dels drets d’emissió s’han traslladat als preus de l’energia elèctrica, perquè el mercat elèctric es caracteritza per tenir pocs oferents amb tecnologies diferenciades, el preu es fixa a través de subhastes regulades sota el criteri de preu marginal, s’hi intercanvia un producte difícilment emmagatzemable, i està subjecte a les condicions climàtiques i al dinamisme econòmic.

A manca de condicions climàtiques favorables que permetin una producció elevada d’energia a partir de fonts renovables, el preu majorista el fixen les tecnologies basades en el gas natural. Pot ser de forma directa, quan la darrera oferta que entra prové, per exemple, d’una planta de cicle combinat. I també indirectament, quan les hidràuliques poden establir uns preus poc per sota del que ofereixen les tecnologies basades en el gas. Pacce, Sánchez i Suárez-Varela (2021) estimen que el gas natural era responsable de la meitat de l’encariment de l’energia elèctrica fins al juny, i que els drets d’emissió de CO₂ n’explicaven prop d’un 20 %.

Bibliografia

BERENGUER, J. [et al] (2021): “Transició energètica i indústria”; Papers de l’Observatori de la Indústria, 16; Generalitat de Catalunya

PACCE, M.; SÁNCHEZ, I.; SUÁREZ-VARELA, M. (2021): “El papel del coste de los derechos de emisión de co2 y del encarecimiento del gas en la evolución reciente de los precios minoristas de la electricidad en España”; Documentos Ocasionales N.º 2120; Banc d’Espanya

Per a més informació, descarregueu-vos el requadre de la Nota de Conjuntura Econòmica al número 116 relacionat.