Benestar i progrés social / Pobresa i desigualtat

L’edició 2024 de l’Enquesta de Condicions de Vida mostra un creixement important de la renda de les llars, i una reducció de la taxa de risc de pobresa i de les desigualtats

dganalisi

El mes de febrer del 2025 s’han fet públics els resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) del 2024. Aquesta enquesta és una operació estadística de caràcter anual, harmonitzada en l’àmbit europeu, que té com a objectiu disposar d’informació sobre aspectes econòmics de les llars, com ara els ingressos i la seva distribució, i sobre aspectes relacionats amb les condicions de vida i l’exclusió social.

L’indicador més conegut de l’ECV és la taxa de risc de pobresa i exclusió social (taxa AROPE, per les seves sigles en anglès, At-Risk-Of-Poverty and Exclusion rate). Aquesta taxa mesura el percentatge de persones que es troben, almenys, en una de les tres situacions següents: en risc de pobresa, té privació material o social severa, o bé viu en una llar amb molt baixa intensitat del treball. Segons l’ECV del 2024, la taxa AROPE de Catalunya ha baixat quatre dècimes, i se situa en el 24,0 %. Per Espanya aquest percentatge és del 25,8 %. Aquest resultat, tot i que més baix que el del 2023, segueix sent superior al de la UE (21,3 %) i al de la zona euro (21,6 %).

Abans d’entrar en els resultats dels tres components de l’AROPE, és important destacar les dades de renda de les llars i també les de desigualtat. Pel que fa a la renda, l’edició 2024 de l’Enquesta de Condicions de Vida fa referència a la renda de l’any 2023. Aquell any, la renda de les llars va ser de 41.959 euros, i la renda per persona va ser de 16.546 euros. Els increments nominals en un any van ser, respectivament, del 7,9 % i del 4,5 %. Els increments reals van ser menors, del 4,4 % i de l’1,1 %.

Aquests increments de la renda de les llars són els més importants de la sèrie. Cal tenir en compte que el 2023 el salari mínim interprofessional (SMI) va créixer un 8,0 %. L’Indicador de renda de suficiència (IRSC), a partir del qual es calculen prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania, també va créixer un 8,0 % i el percentatge de llars que van rebre subsidis i prestacions va créixer fins al 33,9 %. Per la seva banda, el 2023 la pensió mitjana de jubilació va créixer un 9,1 %. Tots aquests percentatges indicats són en termes nominals.

Pel que fa a la desigualtat en els ingressos, l’ECV publica dos índexs, i ambdós mostren una tendència favorable. L’Índex de Gini ha baixat gairebé en un punt, i l’Índex S80/20 ho ha fet quatre dècimes. A Espanya també s’experimenta un descens, tot i que més discret.

Pel que fa als tres components de la taxa AROPE, recordem que són tres: la taxa de risc de pobresa (TRP), la taxa de privació material i social severa, i la taxa de persones que viuen en llars amb molt baixa intensitat del treball.

La taxa de risc de pobresa calcula el percentatge d’unitats de consum que se situen per sota del 60 % de la mediana dels ingressos de la distribució. Una unitat de consum és una persona ponderada d’acord amb uns criteris establerts per l’OCDE per tenir en compte que les llars tenen economies d’escala. El llindar de risc de pobresa es va situar en els 13.311,2 euros el 2023 i és unipersonal. Una llar amb dos adults i dos infants, era pobra si tenia uns ingressos per sota de 27.953,6 euros anuals.

El percentatge d’unitats de consum que es trobaven per sota del llindar d’ingressos, és a dir, la taxa de risc de pobresa, va ser del 17,4 %, el mínim de la sèrie. Per Espanya va ser del 20,2 %, i també és el mínim de la sèrie. No obstant, la taxa de risc de pobresa infantil segueix elevada, i se situa en el 28,0 %, 1,2 punts per sobre de l’any anterior. La taxa de risc de pobresa infantil a la resta d’Espanya és del 29,2 %.

Pel que fa a la taxa de privació material i social severa (PMSS), ha disminuït en tres dècimes, i passa del 8,9 % el 2023 al 8,6 % el 2024. Tot i la baixada, la PMSS es manté elevada i per sobre de la dada espanyola (8,3 %) i de l’europea (6,8 % a la UE). Aquesta taxa detecta els efectes de la inflació sobre el benestar de les persones, així com els efectes dels preus energètics.

Finalment, la taxa de persones que viuen en llars amb Baixa Intensitat del Treball (BIT) presenta una evolució molt positiva. Aquesta taxa mesura el percentatge de persones de 0 a 64 anys que viuen en llars on els adults de 18 a 64 anys han treballat menys del 20 % del seu potencial de treball durant l’any anterior a l’enquesta (és a dir, el 2023). La bona dinàmica del mercat de treball, reflectida també en el percentatge de llars que reben prestació per atur (29,0 %, 1,4 punts per sota de l’any anterior), és el que hi ha al darrere del bon comportament de la taxa BIT, que el 2024 assoleix un 6,1 %, el mínim de la sèrie (amb l’excepció del 2018). Aquest percentatge per a la UE27 va ser del 8,1 %, i per a la zona euro del 8,8 %.