Els joves: els grans perjudicats de la crisi sanitària?

El mes de juliol es van fer públics els resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida. Malgrat que és l’edició del 2020, és fonamental tenir en compte que el treball de camp preguntava sobre els ingressos i sobre la intensitat del treball a la llar durant l’any anterior al de l’entrevista, és a dir, el 2019, mentre que la privació material sí que fa referència a l’any 2020 i, per tant, sí que captura l’impacte de la crisi derivada de la COVID.

Llegeix més »

La pobresa ancorada i el gràfic de densitat dels ingressos ofereixen visions complementàries a la taxa de risc de pobresa

El 15 de juliol de 2020 es van fer públiques les dades de l’Enquesta de condicions de vida (ECV), amb les quals es calcula la taxa AROPE (At-risk-of-poverty rate and/or exclusion) i els seus tres components: dos de no monetaris (la taxa de privació material severa i la taxa de llars amb baixa intensitat del treball) i un de monetari (la taxa de risc de pobresa).

Aquest darrer component contempla la pobresa des d’un punt de vista monetari i relatiu. Segons les dades de l’ECV del 2020, la taxa de risc de pobresa és del 21,7 %, és a dir, el 21,7 % de les persones a Catalunya es troben per sota del 60% de la mediana d’ingressos, fixat en 11.365,61 euros en el cas de les llars amb un adult. Aquesta definició assumeix una variació del llindar de risc de pobresa cada any. Segons les dades de l’ECV del 2013, per exemple, es trobaven en risc de pobresa les persones que tenien uns ingressos per sota de 9.422,62 euros anuals. Per tant, l’augment de la taxa de risc de pobresa pot ser degut, en part, a un augment del llindar de pobresa que situa un major percentatge de persones per sota d’aquest llindar.

Llegeix més »

L’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 en perspectiva de gènere (2/2)

El dia 15 d’octubre es va publicar en aquest blog un resum d’algunes de les conclusions del document que el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda va publicar per conèixer com afectava el confinament per la COVID-19 en funció del gènere (el podeu consultar aquí).

Aquella entrada es va centrar en el mercat laboral. L’estudi, però, abordava dos aspectes més: la situació econòmica de les llars i els efectes del confinament en la conciliació laboral, familiar i personal.

Llegeix més »

L’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 en perspectiva de gènere (1/2)

Institucions arreu del món mostren la seva preocupació per l’impacte específic que la crisi de la COVID-19 té sobre les dones. El mes d’abril les Nacions Unides va publicar un document sobre com abordar els efectes d’aquesta pandèmia en termes de gènere. Dos mesos més tard, el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda va estudiar com afectava el confinament per la COVID-19 en funció del gènere (podeu veure la publicació aquí). L’estudi analitzava l’impacte del confinament per gènere en tres àrees: el mercat laboral, la situació econòmica de les llars i, en tercer lloc, els efectes en la conciliació laboral, familiar i personal.

Llegeix més »

Una breu anàlisi de l’Enquesta de Condicions de Vida 2018

Recentment, l’Idescat ha publicat els resultats de l’any 2018 de l’Enquesta de condicions de vida (ECV). L’ECV és una operació estadística de caràcter anual, harmonitzada en l’àmbit europeu, que té com a objectiu disposar d’informació sobre aspectes econòmics de les llars, com ara els ingressos i la distribució d’aquests ingressos, i sobre aspectes relacionats amb les condicions de vida i l’exclusió social. Les dades de la darrera ECV estan datades l’any 2018, però la informació que s’hi recull es refereix a l’’any anterior, és a dir, el 2017.

Llegeix més »

Indicadors de benestar i progrés social

El passat 28 de febrer es va publicar l’actualització dels Indicadors de benestar i progrés social, establerts per un grup de treball amb membres tant de l’Idescat com de la Direcció General de Pressupostos i de la Direcció General d’Anàlisi Econòmica. Aquests indicadors pertanyen als àmbits de Condicions de vida i treball, Salut, Educació, Medi Ambient, Habitatge, Seguretat i transport, Inclusió, drets i participació i Oci i cultura. A l’entrada d’avui ens centrarem en el blocs de condicions de vida i treball, i educació, dos dels blocs amb millores més notables.

Llegeix més »