La taxa de risc de pobresa (TRP) de Catalunya varia significativament segons el criteri de càlcul utilitzat. Amb el llindar d’ingressos català, que és el que publica l’Idescat, la TRP és del 17,4%, però l’Institut Nacional d’Estadística (INE) utilitza per a totes les comunitats autònomes (CA) el mateix llindar, basat en la mediana espanyola, que situa Catalunya en un 12,9%. Aquesta xifra és molt inferior a la mitjana estatal del 19,7% i als registres d’altres comunitats autònomes com Andalusia (29,2%), Extremadura (27,5%) o Castella-La Manxa (27,4%). Segons aquest càlcul, Catalunya seria la tercera comunitat amb menys pobresa, només superada pel País Basc (9,4%) i les Illes Balears (11,3%).
No obstant això, aquest mètode presenta una limitació fonamental: no considera les diferències en el cost de vida entre territoris. Malgrat la seva importància, no existeixen estadístiques oficials europees sobre paritats de poder adquisitiu (PPA) a escala regional. El 2024, l’estudi de Costa et al. va estimar les PPA per a les comunitats autònomes referents a l’any 2021, i aquesta eina va permetre el recàlcul de les TRP incorporant els nivells de preus de cada CA.
Els resultats mostren canvis significatius. Algunes comunitats milloren la seva posició: Castella-La Manxa passa d’una TRP del 27,4% al 19,4%, i Extremadura del 27,5% al 19,8%. Andalusia experimenta un canvi moderat, del 29,2% al 26,2%, i segueix mantenint-se com una de les regions amb més pobresa.
En canvi, Catalunya i altres territoris amb preus elevats veuen augmentar les seves TRP quan s’ajusten pel cost de vida. Catalunya passa del 12,9% al 14,2%, un increment d’1,3 punts percentuals. Madrid (3,0 punts), País Basc (2,6 punts) i Balears (1,3 punts) registren increments més elevats.

Les PPA també modifiquen la percepció sobre la renda de les llars. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) del 2024, Catalunya tenia una renda de 41.959 euros, un 15% superior a la mitjana espanyola. Malgrat això, quan es calcula la renda incorporant les PPA, aquesta renda és de 39.621 euros, només un 6% per sobre de la mitjana. Madrid i el País Basc també experimenten reduccions importants: parteixen de rendes un 20% per sobre de la mitjana, però, una vegada corregides, se situen un 8% i un 12% per sobre de la mitjana, respectivament.
Territoris amb rendes inferiors, com Castella-La Manxa i Extremadura, milloren les seves posicions relatives en incorporar les PPA, mentre que Andalusia roman estancada amb un lleu increment que la manté allunyada de la mitjana nacional.
Aquestes dades evidencien la importància d’incloure el nivell de preus territorial en l’estudi de la realitat socioeconòmica de les comunitats autònomes espanyoles. Cal aprofundir en la incorporació de les PPA en les anàlisis de la desigualtat i la pobresa per obtenir una imatge fidel de la realitat territorial a Espanya.
