En el Regional Innovation Scoreboard (RIS) 2019 la Comissió Europea avalua 17 indicadors de recerca i innovació per a 238 regions europees. Aquestes es divideixen en quatre grans nivells (innovadores líders, fortes, moderades i modestes), que al seu torn es classifiquen en tres subnivells en funció de si estan a la part alta (+), mitjana, o baixa (-) d’aquests nivells.
Font: Comissió Europea
Cap regió espanyola es troba entre els dos grans nivells capdavanters, i únicament el País Basc i Catalunya obtenen el nivell moderat+. Catalunya, en l’informe del 2019, té una puntuació un 22,4 % inferior a la mitjana europea. Aquest resultat situa Catalunya en la posició 140 de les 238 analitzades, i la segona de l’Estat espanyol, per darrera del País Basc. Cal tenir en compte que hi ha una relació elevada entre la puntuació d’una regió i l’Estat al què pertany perquè a més de compartir factors econòmics, polítics, socials, etc. s’aplica un corrector estatal a les dades regionals.
La tendència de Catalunya ha estat creixent en el temps (amb l’excepció del 2017, amb dades afectades especialment per la conjuntura, ja que els indicadors fan referència als últims anys de la crisi econòmica). El 2019 els resultats de l’indicador sintètic milloren un 3,0 % en relació amb els del 2017 i un 6,5 % respecte als del 2011; però la distància en relació amb el conjunt de regions europees pràcticament no ha canviat des del 2011.
Com s’observa al gràfic següent, Catalunya obté millors resultats que el conjunt d’Espanya en tots els indicadors excepte en la formació al llarg de la vida i té un nivell semblant en termes de col·laboració per a la innovació entre pimes. En canvi, en relació amb el conjunt de regions europees, Catalunya presenta millors resultats en quatre indicadors (educació terciària, publicacions amb algun coautor estranger, sol·licituds de marca, i ocupació en manufactures de mitjana i alta tecnologia i serveis intensius en coneixement). Els resultats són similars als del conjunt europeu en cinc indicadors (publicacions científiques més citades, vendes de pimes derivades d’innovacions, publicacions fruit de col·laboració públic-privada, R+D pública i sol·licituds de disseny). I Catalunya presenta indicadors pitjors que la mitjana europea en vuit aspectes (formació al llarg de la vida, R+D privada, altres despeses en innovació, innovacions de producte o procés, innovacions de màrqueting o organitzacionals, innovació interna en les pimes, col·laboració per a la innovació entre pimes i peticions de patents).
Font: Comissió Europea
En comparació amb la mitjana europea, l’índex d’innovació a Catalunya ha millorat entre 2011 i 2019. Però no tots els indicadors que composen l’índex han evolucionat de la mateixa manera. Entre 2011 i 2019, Catalunya ha millorat la seva posició relativa amb Europa en sol·licitud de patents, publicacions científiques internacionals, col·laboració entre pimes i vendes derivades de l’activitat innovadora. Per contra, Catalunya ha perdut posicions relatives especialment en innovació de producte o procés, innovació interna en les pimes, patents de dissenys, despesa en innovació i en R+D del sector privat.
