L’enquesta de població activa (EPA) és la font estadística oficial que mesura la taxa d’atur, que és el percentatge de població activa que està desocupada. L’EPA utilitza la definició d’atur de l’Organització Internacional del Treball (OIT), comparable a escala internacional. Aquesta definició considera com a persones desocupades les que, en el moment de ser enquestades, estan sense feina, estan disponibles per treballar en un termini màxim de dues setmanes, i han cercat feina d’una manera activa les darreres quatre setmanes.

La definició de l’OIT es pot considerar relativament estricta, ja que no inclou determinades situacions properes a la desocupació, com les persones que volen treballar però que no fan una cerca realment activa. Per tal de tenir en compte aquestes situacions trobem mesures alternatives de l’atur, és a dir, del grau d’utilització de la força de treball, amb uns criteris més relaxats.

En aquesta entrada, els indicadors que s’han analitzat, seguint les propostes que fan Felgueroso (2014) i Segarra (2017), són els següents:

• Atur U3: És la definició oficial d’atur. Per a l’any 2019, el nombre de persones desocupades a Catalunya segons l’EPA va ser de 426.431, i la taxa d’atur d’un 11,0 %.
• Atur U4: Atur U3 + persones desanimades (que no treballen, estan disponibles i no han cercat feina en les darreres 4 setmanes perquè pensen que no en trobaran) + persones inactives afectades per mesures de regulació d’ocupació. Així, per a l’any 2019, les persones desocupades augmentarien fins a les 451.055, una taxa d’atur d’un 11,6 %.
• Atur U5: Atur U4 + persones que afirmen que sí que volen treballar, que estan disponibles i que no cerquen feina per raons diferents a les dels desanimats. Per a l’any 2019, 486.752 persones van complir els requisits d’aquesta mesura, amb una taxa del 12,4 %.
• Atur U6: Atur U5 + persones ocupades a temps parcial amb caràcter involuntari, és a dir, que declaren que treballen a temps parcial perquè no han trobat una ocupació a jornada completa. Per a l’any 2019, amb aquesta definició es detecten 697.361 persones desocupades, i una taxa d’atur d’un 17,8 %.

D’acord amb aquests resultats, el col·lectiu més nombrós i que implica un efecte a l’alça més gran en la taxa d’atur convencional és el de l’ocupació a temps parcial involuntari. El 2019 la inclusió d’aquest col·lectiu significa un increment de 5,4 punts percentuals respecte la taxa U5.

Cal destacar que les dones estan molt més afectades per l’ocupació a temps parcial de caràcter involuntari que els homes. Així, el 2019 unes 147.702 dones treballaven a temps parcial per no poder trobar una feina a temps complet, per només uns 62.907 homes. El nombre total de dones amb un treball a temps parcial involuntari és més elevat a causa de la representació més alta de les dones en les ocupacions a temps parcial en general, mentre que la proporció de temps parcial involuntari (el percentatge de treballadors parcials que ho són de manera involuntària) és més elevada per als homes (46,1 %) que per a les dones (40,2 %).

D’altra banda, si analitzem l’evolució d’aquests indicadors alternatius des del 2005, s’observa que a partir de la recessió econòmica a l’any 2008 va experimentar-se un deteriorament molt acusat en tots ells. La taxa d’atur (oficial, U3) va disparar-se fins a assolir un màxim d’un 23,0 % l’any 2013. Les taxes U4 i U5 van evolucionar força en paral·lel a la taxa d’atur, mentre que la taxa U6 va mostrar un empitjorament especialment marcat i va ampliar diferències respecte la taxa d’atur estàndard. Això s’explica perquè el percentatge d’ocupats a temps parcial involuntari va disparar-se des d’un 23,9 % l’any 2007 fins a un màxim d’un 57,6 % per a l’any 2016 (el 2019 el percentatge ha estat d’un 41,8 %).

Per a una anàlisi més detallada i amb perspectiva de gènere de l’evolució de les diferents mesures alternatives de l’atur es pot consultar el requadre 4 de l’Informe Anual 2018 de l’economia catalana.

FELGUEROSO, F. «Midiendo el paro como los americanos: aún más líderes». Nada es gratis [Madrid], disponible en línia a: <http://nadaesgratis.es/felgueroso/subempleo-y-precariedad-indicadores-para-la-recuperaci%C3%B3n> , 2014.

SEGARRA, R. «Paro oficial y medidas alternativas»,  disponible en línia a: <http://agendapublica.elpais.com/paro-oficial-mediciones-alternativas/> [Consulta: 2 juny del 2019], 2017.