Les finances sostenibles són aquelles en què a més d’un criteri de rendibilitat s’hi associa algun criteri ambiental, social i/o de governança. Concretament fan referència al finançament de projectes que integren qüestions:

• Mediambientals com la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la preservació de la biodiversitat, la prevenció de la contaminació i l’economia circular;
• Socials com la desigualtat, la inclusió, les relacions laborals, la inversió en capital humà i els drets humans; i
• De governança com les estructures de gestió, les relacions amb els empleats i la remuneració dels executius; que condicionen la presa de decisions sobre les qüestions ambientals i socials.

I com és que la sostenibilitat incrementa la seva presència dins el món financer? En primer lloc, hi ha diverses iniciatives internacionals que ho han impulsat. Els Acords de París de Nacions Unides inclouen en el seu redactat que els fluxos financers han d’estar alineats amb la reducció de les emissions de gasos contaminants i el desenvolupament ha de ser compatible amb la resiliència climàtica. La Comissió Europea també està treballant en aquest àmbit a través del Pla d’acció per al finançament del creixement sostenible. El Pla inclou una taxonomia per facilitar la classificació de les inversions, un estàndard voluntari de bons verds, l’impuls de projectes sostenibles, i millores normatives, de transparència i informació. En aquest context també cal fer referència als Objectius de Desenvolupament Sostenible, que requereixen de grans quantitats de recursos públics i privats, per a dur a terme polítiques alineades amb un desenvolupament més sostenible ambiental i socialment.

D’altra banda, l’impuls de les finances sostenibles ha vingut per l’interès d’invertir en alguna cosa més que en projectes que maximitzin els guanys econòmics esperats per part d’empreses i particulars; com també els canvis tecnològics i normatius relacionats amb el medi ambient han impulsat el finançament de projectes sostenibles. Malgrat això, sovint es parla del dilema entre sostenibilitat i rendibilitat de les inversions; i fins i tot ha aparegut el concepte de greenium (o green premium) per referir-nos a la prima negativa o descompte que suposadament acompanya els productes financers sostenibles. Alguns experts qüestionen aquest dilema afirmant que les inversions sostenibles són tan rendibles com les no sostenibles. Hi ha certa evidència empírica que situa el descompte en 1-2 punts bàsics però sense resultats robustos. El greenium es justifica per la rigidesa que imposa la justificació dels fons captats per l’emissor i per l’atractiu no financer que suposen per als inversors.

La quantificació de l’impacte que els projectes finançats tenen en termes ambientals o socials, subjecte a valoracions subjectives, així com la valoració dels riscos són encara un problema per al ple desenvolupament de les finances sostenibles. En aquest sentit, també es pot fer menció al concepte greenwashing, per parlar de pràctiques que no suposen una millora en la sostenibilitat però que es presenten com a tals i que dificulten l’anàlisi de la sostenibilitat dels projectes. Per aquest motiu, la taxonomia elaborada per la Unió Europea és una contribució important a l’hora de definir què s’entén per finances sostenibles.

En el nostre entorn, segons l’Observatori espanyol del finançament sostenible el 2019 el volum de bons i préstecs sostenibles va assolir els 22.780 milions d’euros a tot l’estat, un 34 % més que un any enrere. I el finançament sostenible s’ha multiplicat per 18 des del 2014. A nivell mundial, BloombergNEF xifra en 732.100 milions de dòlars (uns 600.000 milions d’euros) l’endeutament lligat a projectes sostenibles el 2020, un 29 % més respecte al 2019.

Hi havia dubtes sobre si la COVID-19 podia frenar el creixement de les finances sostenibles. Però el fet que bona part de la recuperació econòmica es vulgui relacionar amb la sostenibilitat està suposant una oportunitat sense precedents per als projectes que incorporen criteris ambientals i socials. Així doncs, s’espera que les finances sostenibles segueixin creixent.

A Catalunya, la majoria d’entitats financeres han incorporat productes que es poden catalogar com a sostenibles. Per exemple, l’ICF i AVALIS ofereixen préstecs per a inversions o necessitats de circulant per a projectes en clau ambiental (d’economia verda, economia circular, energies renovables, eficiència energètica, tractament de residus i reciclatge, etc.), per a habitatge social i per a empreses de l’economia social.

Finalment cal fer menció al fet que la Generalitat, el 2019 va plantejar-se l’emissió de bons verds per tal de finançar projectes sostenibles a partir del 2020. L’esclat de la pandèmia i les restriccions financeres, de moment, han aturat aquesta iniciativa. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Crèdit Oficial són dos exemples d’emissions de bons sostenibles per part d’entitats públiques.