La crisi sanitària i les mesures de contenció derivades han causat una caiguda molt pronunciada de l’activitat econòmica i de la facturació de les empreses, sobretot en aquelles branques d’activitat més exposades a la interacció social. La pèrdua de volum de negoci unida als costos fixos de les empreses s’ha traduït en un empitjorament de la situació financera empresarial.
Les tensions de tresoreria van augmentar fortament amb les restriccions sanitàries, com es desprèn d’enquestes fetes per la patronal PIMEC: a principis de març del 2020, el 18 % de les pimes tenia problemes de tresoreria i el percentatge va augmentar fins al 75 % a finals del mateix mes de març.
Als inicis de la pandèmia, en un context de forta incertesa, les primeres ajudes públiques van ser en forma de facilitats de crèdit. L’objectiu era millorar la liquiditat de les empreses solvents, però alhora va repercutir en un major endeutament. L’ICO ha mobilitzat 114.647 M€ a nivell estatal durant el 2020 en operacions de crèdit (21.126 M€ a Catalunya). A Catalunya, a més, l’ICF ha contribuït amb 1.100 milions d’euros, i Avalis ha concedit garanties per valor de 283 milions d’euros, que han mobilitzat 369 milions d’euros durant el 2020.
Un any després de l’esclat de la pandèmia, els problemes sanitaris i les restriccions per intentar contenir la propagació del coronavirus segueixen ben presents i les conseqüències sobre les finances empresarials perduren. D’acord amb una enquesta realitzada per PIMEC, entre març i desembre del 2020 un 22,1 % de les empreses van veure reduïda la seva facturació més d’un 75 % en comparació amb el 2019, i un 38,3 % de les empreses van tenir entre un 25 % i un 75 % de reducció. D’altra banda, enquestes trimestrals de l’Idescat constaten que, des del març del 2020, entre el 70,9 % i el 87,0 % de les empreses ha perdut facturació, i que entre aquestes empreses, la reducció interanual mitjana ha estat d’entre el 35,0 % i el 46,6 %.
Amb la caiguda de l’activitat i la necessitat d’afrontar despeses fixes, les dificultats financeres s’agreugen i augmenta el risc d’insolvència. És a dir, apareixen dificultats per afrontar les obligacions, no només en el curt termini, sinó en la seva totalitat. En aquest sentit, segons el projecte BACH, l’empresa mediana d’una selecció representativa de països europeus entra en pèrdues després d’entre 1 i 3 mesos d’inactivitat, i en situació d’insolvència després de 4-5 mesos.
A nivell estatal, el Banc d’Espanya ha presentat diverses anàlisis i simulacions (per més detall, consultar aquí i aquí) que alerten sobre la problemàtica de la liquiditat i la solvència empresarials. Així, el percentatge d’empreses amb rendibilitat ordinària de l’actiu negativa durant els tres primers trimestres del 2020 ha augmentat fins al 36 %. Al mateix temps, el percentatge d’empreses en una situació vulnerable, és a dir, les que presenten una ràtio d’endeutament respecte a l’actiu net superior a 0,75, està a l’entorn del 20%, entre sis i set punts per sobre de l’escenari pre-COVID. D’altra banda, l’augment de l’endeutament i la caiguda dels ingressos ha provocat un augment molt intens de les empreses amb una pressió financera elevada, de 27 punts percentuals, fins al 40 % (aquestes empreses són les que presenten un resultat corrent inferior a les seves despeses financeres). Les PIMES i les branques d’hoteleria, restauració i oci, la de vehicles de motors, i la de transport i emmagatzematge són les més afectades. Aquest empitjorament de la situació economicofinancera s’ha traduït en un increment del percentatge d’empreses insolvents de 8 punts percentuals, definides com a insolvents aquelles amb un endeutament superior a 12 vegades els seus resultats.
Aquestes insolvències, més enllà del problema que suposen en cada cas concret, són rellevants perquè tenen un efecte arrossegador cap a la resta de l’economia, i això pot provocar dificultats en sectors d’entrada menys afectats per les restriccions sanitàries. En clau macroeconòmica, a més, cal tenir en compte que les incerteses poden frenar decisions d’inversió o de contractació, i per tant alentir el ritme de la recuperació.
Davant la possibilitat que augmentin les insolvències empresarials, el Banc d’Espanya ha reclamat que la llei de procediment concursal sigui més simple i àgil per tal d’afavorir la supervivència d’empreses viables. La reestructuració dels deutes (amb ajornaments dels terminis de devolució, quitances, transformació de deute en participacions de capital, etc.) podria reduir les pèrdues per als creditors i els efectes sobre el capital empresarial i humà. En aquest sentit cal tenir en compte que en el tram final del 2020 s’han observat increments de procediments concursals ajornats durant la crisi sanitària. A Catalunya, el darrer trimestre del 2020 han augmentat un 10,5 %. Aquest augment, tot i ser superior al del tercer trimestre (del 3,9 %), es troba allunyat de les xifres observades durant la crisi financera global. A més, encara està per veure quants dels concursos que s’iniciïn acaben amb la liquidació de l’empresa o permeten la viabilitat de les deutores amb dificultats.
L’allargament de la crisi sanitària ha portat a aprovar mesures directes de suport amb l’objectiu de millorar la viabilitat de molts projectes empresarials. En el cas de la Generalitat, les ajudes directes durant el 2020 van arribar als 831 milions d’euros, i recentment s’han anunciat 488 milions d’euros més per a empreses i autònoms. Caldrà estar atents a la salut economicofinancera de les empreses per oferir el suport necessari que garanteixi una resposta satisfactòria als problemes de liquiditat i solvència.