L’ús de les tecnologies ha canviat la forma com interactuem amb l’economia. Des del inici de la COVID-19 hem vist un increment en l’ús de les eines digitals per a realitzar qualsevol operació, utilitzant solucions privades com a mètodes de pagament. Tenim com a exemples Bizum, una eina per a enviar diners de manera instantània entre contactes, o les criptomonedes.

En l’actualitat, els diferents mètodes de pagament digital depenen d’empreses privades estrangeres, i en bastants casos, també de monedes estrangeres. Com es va explicar en l’entrada anterior, la dependència excessiva de mitjans de pagament no denominats en euros pot comportar riscos en la transmissió de la política monetària de la zona euro, fins al punt de debilitar la sobirania monetària i financera europea. Tanmateix, la dependència d’empreses privades no regulades per organismes europeus pot portar a riscos de seguretat i privacitat dels ciutadans.

Les criptomonedes faciliten una infraestructura descentralitzada de pagaments entre els diferents usuaris. El problema amb aquest sistema de pagament és que, com s’ha pogut observar els darrers anys, són monedes digitals molt volàtils, i es necessitarien directrius clares dels organismes responsables de la seva regulació del que sí que poden fer i del que no poden fer aquesta nova classe d’actius.

En aquest context de necessitat d’un mètode de pagament digital que no depengui de les criptomonedes o altres solucions d’empreses privades, i amb un enfocament i facilitat d’ús universal, apareixen les CBDC (Central Bank Digital Currency). Les CBDC són un nou concepte de diner digital, emès pels bancs centrals dels respectius països o regions. En el cas d’Europa, tenim l’anomenat Euro Digital. L’Euro Digital es vol focalitzar amb les interaccions dels ciutadans amb els comerços, ja sigui de manera digital com física, i per al pagament de taxes i impostos del govern (com es pot observar la figura 1). Actualment, l’Euro Digital es troba en fase de recerca i experimentació dels possibles beneficis i riscos derivats de l’emissió d’aquesta nova moneda digital. Aquesta solució, a diferència de les criptomonedes, estaria centralitzada (ja que l’emet el BCE en el cas d’Europa), i estrictament regulada i protegida.

Figura 1. Priorització d’usos

Figura 2. Línia temporal prevista

Les CBDC també poden ajudar a gent externa al sistema tradicional bancari per a fer transaccions en el món digital, i d’aquesta manera poder augmentar la inclusió financera gràcies a proveir una alternativa al diner en efectiu que pot ser utilitzada per tothom, sense diferenciar si tenen un compte bancari o no (i del seu estat financer), en un món cada vegada més digital. Alhora, també poden promoure la competència i innovació en el món dels pagaments digitals, fins ara dominat pel sector privat.

Actualment ja existeixen algunes CBDC que han passat la fase de recerca i estan en una fase de prova. Aquest és el cas del Yuan Digital, o e-CNY, ja en ús en dotze ciutats en la prova pilot. L’e-CNY en aquestes ciutats serveix per a fer pagaments a comerços (com, per exemple, botigues i supermercats), per a pagar en compres en línia (per exemple e-commerce i factures), i transaccions P2P (enviaments de diners entre diferents residents usuaris de l’e-CNY, que ve a ser el mateix que rebre un Bizum). A hores d’ara, però, té poc ús, segons fonts oficials del país.

En conclusió, l’increment de l’ús de tecnologia ha portat a un canvi en la manera com fem pagaments. La pandèmia de la COVID-19 ha accelerat aquesta tendència, i ha fet que més gent anés cap a solucions digitals per fer les seves transaccions. Malgrat que han aparegut solucions com Bizum o les criptomonedes, no deixen de tenir desavantatges, com ara la dependència d’empreses privades i de monedes estrangeres. Les CBDC són una alternativa que es recolza sobre monedes ja existents, i ofereixen una solució centralitzada que pot aportar eficiència, estabilitat i seguretat a pagaments digitals. En el cas de l’Euro Digital, encara està en fase d’investigació.