La innovació és un dels motors del creixement econòmic, la competitivitat i el progrés i benestar social. L’European Innovation Scoreboard (EIS), elaborat per la Comissió Europea, és un quadre d’indicadors que proporciona una avaluació comparativa del sistema d’innovació dels estats membres i regions de la Unió Europea i altres competidors internacionals. Els indicadors a partir dels quals es calcula l’índex d’innovació s’agrupen en 12 dimensions: recursos humans, sistemes de recerca, digitalització, finançament i suport, inversió privada, ús de les tecnologies de la informació, innovadors, col·laboracions, actius intel·lectuals, ocupació, vendes, i sostenibilitat mediambiental.
De resultes de l’índex d’innovació de cada país i de la seva posició relativa amb la mitjana de la Unió Europea, els països es classifiquen en quatre grups: innovadors líders –amb un resultat superior al 125% de la mitjana europea, que és igual a 108,5 punts–, innovadors forts –entre el 100% i el 125%–, innovadors moderats –entre el 70% i el 100%– i, finalment, els innovadors emergents –amb un nivell inferior al 70%.
En l’edició del 2023, el rànquing dels estats membres roman pràcticament sense canvis en comparació amb l’any anterior. Dinamarca és el nou líder en innovació a la Unió Europea (amb una puntuació de 149,2 punts), superant a Suècia, Finlàndia, els Països Baixos i Bèlgica. El grup d’innovadors forts inclou sis estats membres, entre els quals hi ha Alemanya o França, i és també el grup on pertany Catalunya (que obté 114,9 punts). Per sota de la mitjana europea, entre els innovadors moderats hi figuren Itàlia, Espanya (96,8) o Grècia. Finalment, Croàcia i Polònia, entre d’altres, pertanyen al grup d’innovadors emergents. Aquests grups tendeixen a concentrar-se geogràficament: els innovadors líders i la majoria dels innovadors forts se situen al nord i oest d’Europa, mentre que els moderats i els innovadors emergents se situen al sud i est d’Europa.
D’acord amb la comparativa internacional que també ofereix l’EIS, els darrers anys la Unió Europea ha millorat la seva posició global i ha escurçat la bretxa amb els països capdavanters (Corea del Sud, Canadà, els Estats Units i Austràlia). Entre el 2016 i el 2023, la Xina és el país que registra el creixement més intens en l’índex d’innovació. De fet, el seu ritme de creixement és quatre vegades superior al de la Unió Europea, i s’espera que el seu nivell d’innovació superi l’europeu el 2024.
Entre el 2016 i el 2023, els sistemes d’innovació han millorat en tots els estats membres, exceptuant Luxemburg i França, que obtenen pitjors resultats en l’índex d’innovació. En el cas d’Espanya, el creixement ha estat de 9,7 punts, un ritme superior als 8,5 de la Unió Europea. Aquesta millora es deu, sobretot, a la implementació d’innovacions en el producte, la mobilitat laboral en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, la despesa en innovació per part de les empreses, i la venda de productes innovadors. Per contra, l’ocupació en empreses innovadores ha empitjorat.
En relació amb la mitjana de la Unió Europea, Espanya destaca per la població amb educació superior i formació continuada, les competències digitals i la venda de productes innovadors, mentre que l’ocupació en empreses innovadores i la implementació d’innovacions en el procés de negoci es troben lluny de la mitjana europea.
El nivell d’innovació a Catalunya se situa per sobre de la mitjana europea i és la tercera comunitat autònoma més innovadora
A escala regional, la Comissió Europea recull dades de 230 regions per a 21 dels 32 indicadors utilitzats en l’àmbit estatal, en el Regional Innovation Scoreboard. Les regions també es classifiquen com a innovadores líders, fortes, moderades i emergents, en funció del seu resultat respecte a la mitjana europea. El 2023, la regió més innovadora de la Unió Europea és Hovedstaden (Dinamarca), seguida d’Helsinki-Uusimaa (Finlàndia) i Oberbayern (Alemanya). Estocolm (Suècia) ocupa el quart lloc i Berlín (Alemanya), el cinquè. Catalunya figura en la 81a posició.
L’índex d’innovació ha millorat a totes les regions espanyoles entre el 2016 i el 2023. Ara bé, la majoria de les comunitats autònomes es classifiquen com a innovadores moderades o emergents, i no hi ha cap regió que superi el 125% de la mitjana europea, que és el llindar per ser innovadora líder. El País Basc, la Comunitat de Madrid, Catalunya i Navarra encapçalen el rànquing i es consideren innovadores fortes –també són les comunitats que, juntament amb les Illes Canàries, registren un creixement més intens en l’índex d’innovació en aquest mateix període.
Catalunya destaca per la venda de productes innovadors, la producció científica i les competències digitals
L’índex d’innovació a Catalunya ha augmentat 11,5 punts entre el 2016 i el 2023, un ritme de creixement superior al de l’estat espanyol i la Unió Europea. Amb això, Catalunya escala posicions fins a assolir per primera vegada la categoria d’innovador fort. Aquesta millora es deu a l’increment de les vendes de productes innovadors per part de les PIME a la producció científica internacional, a la inversió del sector privat, i a les col·laboracions entre el sector públic i privat. Per contra, i de manera similar a Espanya, l’ocupació en empreses innovadores ha reculat.
En relació amb la Unió Europea, Catalunya mostra una posició sòlida en la venda de productes innovadors per part de les PIME, el sistema de recerca i la producció científica, l’educació superior i la formació continuada, i les competències digitals. D’altra banda, l’ocupació en empreses innovadores, l’adopció d’innovacions en el procés de negoci de les PIME i la col·laboració entre empreses innovadores estan per sota de la mitjana europea.
