En els anys posteriors a l’esclat de la crisi del 2008, els salaris van suportar bona part de l’ajust per recuperar la competitivitat en costos perduda al llarg de la darrera expansió. Aquest ajust el van patir especialment les persones amb salaris més baixos (línia negra del gràfic a continuació). L’empitjorament o estancament de les condicions salarials s’ha traduït en un augment de la pobresa en el treball i una desigualtat salarial elevada. Actualment la taxa de risc de pobresa en el treball a Catalunya (del 14,4 %) és una de les més elevades de la UE.
El salari mínim és una eina clau per lluitar contra la precarietat laboral i pot ajudar a reforçar el poder de negociació de les persones en una situació més desfavorable. Es tracta d’un instrument de política econòmica que regula, mitjançant un marc legal, la remuneració mínima que ha de percebre una persona treballadora amb l’objectiu que els salaris siguin justos i permetin tenir una vida digna.
El 2019 el govern espanyol va augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) un 22,3 %, fins als 12.600 € anuals o 900 € mensuals a 14 pagues per a una persona que treballi a jornada completa durant tot l’any. Aquest és un augment notable. Però cal recordar que durant els anys més severs de la crisi econòmica, la quantia de l’SMI en termes reals (tenint en compte la inflació) va caure un 6,4 %. Com mostra el gràfic de sota, fins el 2019 no s’ha recuperat l’SMI real del 1979.
L’SMI fixa un mateix nivell de remuneració mínima per a tot el territori espanyol, sense tenir en compte les diferències en el cost de la vida o en els nivells salarials de les diferents comunitats autònomes. Si l’SMI estatal s’expressa en relació amb el salari mitjà de cada comunitat comprovem que a Catalunya el salari mínim representa una part relativament petita d’aquest (un 39,3 %).
Recentment el Govern de la Generalitat ha presentat un treball on es quantifica el salari mínim de referència català (SMR) que s’ajusta a les recomanacions realitzades des del Parlament de Catalunya i també des de diverses institucions europees (com el Parlament Europeu i el Comitè Europeu de les Regions), segons les quals el salari mínim ha de representar com a mínim el 60 % del salari mitjà o medià del territori. Amb aquests criteris l’SMR hauria de ser de 1.060,1 € mensuals (si es fa servir la mediana salarial) o 1.239,5 € (si es fa servir el salari mitjà). En termes anuals serien 14.841,5 € i 17.352,8 €, respectivament, i representarien un increment del 17,8 % i del 37,7 % respecte l’SMI actual de 12.600 €.
A la propera entrada del blog presentarem la incidència directa potencial estimada d’aquestes dues propostes d’SMR. És a dir, el percentatge de persones assalariades que cobrarien un salari igual o inferior a aquests valors.